dimecres, 26 de desembre de 2018

Retorn a la política

Per a mi ha estat un Nadal estrany. Viscut amb dificultats en el meu interior (ai, el món de les emocions: el cap volta per un lloc i el cor per un altre de molt diferent!) per connectar amb el "missatge nadalenc", que tampoc no sé si és ben bé el missatge de l'Evangeli. Per tant, ni sintonia amb les llumetes consumistes, ni sintonia amb el Nadal Disney, i consciència que visc en el dia a dia més allunyada del missatge cristià del que jo voldria. Intueixo la llum en la fosca, però no aconsegueixo arribar-hi. Potser és que els treballadors del CPL ja fa dies que hem començat la Quaresma, perquè ja estem preparant les publicacions que envolten la Setmana Santa. A les tripes del CPL sempre fem Pasqua abans de Rams.
Enmig d'aquest desconcert, he pres una decisió. El dimarts abans de Nadal vam tenir reunió de L'Agulla i vam acordar posicionar-nos davant de l'increment de les postures d'extrema dreta que van sorgint en el món. D'anàlisis se n'han fet moltes i molt bones (aquesta és la d'en Santi Ramentol, per exemple). Nosaltres anirem una mica més enllà i farem propostes senzilles que ens ajudin en la batalla diària de tots plegats. Jo vaig pensar que la implicació política des de la base podria ser una bona cosa.
I l''endemà de la reunió vaig rebre la proposta de formar part d'una llista de les municipals, amb ICV, sols o acompanyats, amb aquest nom o amb un altre, i, és clar, amb l'aprovació pertinent de les autoritats i assemblees que calgui quan calgui. I, mira, tot de cop vaig veure-ho clar; m'hi apunto. Cap i cor ho han proclamat a l'uníson.
De fet, durant aquests anys he anat rebent bones propostes del partit per fer-hi diversos serveis. Sempre he dit que no, per diversos motius: perquè el procés, amb el qual no combrego en absolut, m'ha fet sentir molt al marge de molta gent; perquè la crítica irrupció de les noves polítiques m'ha descol·locat i ja no sé ben bé on soc; perquè el projecte del CPL (i altres projectes eclesials) m'il·lusiona i se'm menja moltes energies i moltes hores; per mandra, que també hi és.
Potser més despistada que mai, amb menys temps que mai. Gran, cansada, anquilosada (de quilo, no sé quina és l'antologia d'aquesta paraula), però ja que m'hi volen hi seré. Per entendre millor quines necessitats té la gent, perquè l'arribada de Vox ens agafi una mica més organitzats, per treballar a favor dels més pobres i menyspreats. Amb la forçada humilitat que et dona no haver triomfat mai en res, però viure contenta de ser-hi, segura que els fruits sovint no són evidents ni exitosos, però des d'un punt de vista cristià ens alimenten a tots.
Desitgeu-me encert i no gaire mala llet, que em conec!

diumenge, 23 de desembre de 2018

Fer comunitat enmig del conflicte


Mossèn Joan em deia l’altre dia que no li agradaria que, quan algú fes història a partir de la documentació de la parròquia, enlloc no sortís cap paraula sobre l’actual situació política a Catalunya. Com si a tots ens fos indiferent o com si ens fes por aixecar controvèrsia o identificar l’Església amb una determinada opinió política. Jo no sé si soc persona indicada per fer-ho, però si més no he intentat formular algunes coses que jo crec que tota la comunitat podem subscriure:
  1. Pensem diferent, i és una bona cosa. La nostra comunitat cristiana de Viladecans és plural en les seves opinions polítiques. I en formen part moltes persones que en un moment o altre de la seva existència s’han compromès en la vida política de la ciutat buscant el bé comú. Cosa que és positiva en si mateixa, i que evidencia que en la major part de les opcions polítiques trobem valors cristians i que no n’hi ha cap que pugui identificar-se completament amb l’Evangeli, com passa amb totes les realitats d’aquest món, començant per la mateixa Església. I encara hi ha un altre aspecte important: la comunitat cristiana forma infants i joves compromesos amb el seu entorn ciutadà, com una forma d’estimar el món a l’estil de Jesús.
  2. Valorem el joc net i el respecte a les persones. Tots segurament estaríem d’acord que aquest darrer any ha estat un any de patiment polític. Uns segurament per uns motius i uns altres pels motius contraris, amb un ampli ventall d’opinions. Però segur que tots condemnem la violència policial sense motiu, la intoxicació mediàtica vinguin d’on vingui, l’arrogància política quan s’ha donat i la pèrdua de drets i llibertats a Catalunya. Igual com tots volem per al nostre país el respecte a la plural identitat cultural dels qui hi vivim.
  3. El missatge de Jesús és per a tots i la seva comunitat ens acull a tots. La discrepància política a la comunitat cristiana és un fet, però ens congratulem que durant tot aquest temps hem mantingut el respecte mutu i allò que ens uneix, la fe en Jesús ressuscitat, ens ajuda a fer comunitat i a no dividir-nos.
  4. Els pobres són al centre del missatge cristià. Al darrere del conflicte polític que hem anat vivint hi trobem moltes altres causes que probablement estiguem d’acord a condemnar: la corrupció política, la creixent desigualtat social, l’individualisme, la progressiva desaparició de l’estat del benestar, les retallades, l’atur, el maltractament d’immigrants i de refugiats… Preguem perquè entre tots siguem capaços d’aportar respostes pacífiques i capaces de transformar aquesta realitat a favor dels més vulnerables.
  5. La llei s’ha d’aplicar amb objectivitat. Una de les qüestions que s’han posat més en evidència és l’escassa credibilitat del sistema judicial. N’és una mostra la desproporcionada mesura de presó preventiva per als dirigents d’Òmnium i de l’ANC i dels polítics responsables de la DUI, als quals s’acusa de delictes que no s’ajusten als fets. El que passa amb uns presoners tan notoris passa probablement amb moltes altres persones que ens són desconegudes. Crec que tots estaríem d’acord a reclamar que la llei, que en principi hauria de servir per protegir els febles, s’apliqui de forma objectiva i mesurada. I segur que tots hem descobert que els presos –tots els presos– necessiten de la nostra atenció i d’uns serveis dignes.

I segurament encara ens sortirien moltes més coses: el desig de pau, de justícia, d’equitat, de diàleg... Tantes coses que valorem i que sovint ens costa de viure en el dia a dia! Que el missatge de Nadal es faci present en la diversitat de les llars del nostre poble! 
(Distribuït, com a nadala, a totes les parròquies de Viladecans)