La ira funesta

 A casa fa pocs mesos hem posat una pissarra gran al menjador, d'aquestes metàl·liques, que tan aviat ens permeten dipositar-hi tota mena de papers i d'imatges, com escriure-hi textos i avisos. He pres per costum buscar algun poema que m'agradi i copiar-lo. M'ajuda a remenar poesies -llegir poesia sempre m'ha costat molt-, i a fixar-me en el text, perquè acostumada a "retallar i enganxar" el que faig és copiar el text escrivint a mà i intentant que es pugui llegir bé. Lent, però molt millor.

El darrer text que hi he posat és l'inici de la Ilíada, en la traducció de Miquel Peix. Me'l sabia en castellà perquè quan anava a l'insti (Infanta Isabel), en una hora de guàrdia, una professora de grec ens el va fer copiar a la llibreta i se'm va quedar:

Canta, deessa, la ira funesta d'Aquel·les Pelida,
ira que obrí als aqueus el camí d'innombrables sofrences
i Hades avall estimbà d'herois mil ànimes fortes,
fent d'aquests mateixos herois pastura de gossos
i àpat de tots els ocells, mentre Zeus son designi acomplia.
Canta primer de tot la baralla que féu que l'Atrida,
cap de guerrers, i Aquil·les diví renyits se n'anessin.

Altres vegades us he parlat de l'atracció que em fa sentir Homer. Però aquesta vegada els versos m'han fet adonar de la seva saviesa i del seu sentit profètic. Obres el llibre esperant trobar les batalletes entre grecs i troians i comences per trobar-te amb les baralles i tensions dins del mateix bàndol, us sona? Aquil·les i Agamèmnon, l'orgull i l'ambició, embolicats en una discussió sobre el repartiment del botí. L'arrogància immensa d'Agamèmnon aconsegueix també irritar Apol·ló, que envia als soldats grecs la pesta. 

Fantàstic, com si Homer estigués present en les picabaralles per formar govern a Catalunya, enmig també de la nostra pesta: un 10!