divendres, 19 d’agost de 2011

Pagar el mocador?


Avui és el darrer dia de les meves vacances, sniff. He fet un viatget. He reposat força, gràcies també a la Sexta3 que han fet molt bon cinema, que m'encanta. He fet molta menys neteja a casa de la que hagués fet falta. He endreçat armaris i papers. M'he embolicat en un canvi d'ordinador que se m'ha endut massa hores. He fet algun arranjament que feia falta sense prendre mal. I ara estic comptant mocadors del mamut i preparant tota la difusió del Mamut a la Festa Major.
El Mamut en realitat és una coordinadora d'entitats (ara en som vint-i-tres) amb ganes de donar vida a la Festa Major. I el Mamut ha pres cos en forma d'una bèstia encantadora que vam presentar a la Festa Major de l'any passat i que treu aigua per la trompa. D'aquí que el gran espectacle del mamut sigui la Mamullada. 
Un dels elements que dóna més caràcter al mamut és la distribució de mocadors, com el que veieu a la foto. Els dos anys anteriors han obtingut un gran èxit. Els hem regalat a l'hora del pregó i hem anat passant per les botigues perquè ens ens posessin algun a l'aparador. El primer any em vam fer mil i van volar. L'any passat 2000 i van continuar volant (de fet em vam reservar uns quants per als actes del mamut de durant l'any). I enguany n'hem fet 2500. Havíem pensat fer-ne cinc mil, però ho hem deixat estar per motius econòmics.
De fet nosaltres ens financem amb subvenció municipal i amb la recerca de "mamutaires d'honor", o sigui entitats i comerços disposats a col·laborar econòmicament. Cada cop costa més, òbviament. I a més dues de les empreses que l'any passat van fer més aportacions, enguany ja estan tancades. Fem alguna cosa de "merchandising"  més per donar a conèixer el mamut que no pas per obtenir-ne gaires guanys econòmics, ja que tot just cobrim les despeses dels objectes que venem. I cada dos per tres ens surt el debat: hem de fer pagar els mocadors? 
D'una banda, ens agradaria que el mocador s'acabés convertint en un signe identitari de la Festa Major i per tant que arribés a molta gent. I regalar una cosa en el pregó, és un gest d'abundància que lliga amb el sentiment de festa. De l'altra, veiem que la gent no el guarda o que els acapara i no queda gaire clar quin ús en fa. Si els compra, ni que sigui a un preu simbòlic, segur que els valorarà més. 
I hi ha també aquesta cultura de voler-ho tot gratis. A Viladecans, com a molts altres llocs, els partits fan actes polítics amb menjar gratis, perquè és l'única manera que la gent vingui. I hi ha un cert clientelisme en les coses. Tot el que és col·lectiu s'exigeix que sigui gratis. Pagar un mocador (50 cèntims, la meitat del seu valor real, amb descomptes per a grups) pot desvetllar un gran rebuig. I això és el que ens fa dubtar. 
Però potser valdrà la pena provar-ho. Fa poca festa però no és dolent que ens adonem que les coses tenen un cost. Un cost econòmic, i un cost de moltes hores de preparació.
D'altra banda, també hi ha un tema que faríem bé d'encetar: fer socis a nivell individual. Els de la cultura catalana ens queixem sovint de l'oblit institucional en llocs com a Viladecans. I no ens adonem que les entitats andaluses, sovint tan bescantades, tenen centenars de socis que estan disposats a cofinançar la seva festa i la seva cultura. A mi són temes que em resulten molt ingrats, però que també cal vetllar i treballar. 
Els del Mamut volem que sigui una bèstia de tots, sigui quina sigui la seva cultura i procedència. I volem que vagi a més. Tant de bo aconseguim més participació (a l'hora de pensar i de treballar, i en els actes que muntem) i més compromís (a l'hora de pagar). Coses, totes dues, que et donen més llibertat. Mercè