dissabte, 11 de setembre de 2010

Mamutar, mamutaire, mamullada...



Són els neologismes que ara mateix estan sorgint a Viladecans. Perquè ja tenim Mamut. Dos anys gairebé de feina conjunta entre una vintena d'entitats per revitalitzar la festa major. Una feina que s'ha acabat concretant en aquesta bèstia, que fa 3,30 metres de llargada, 1,90 d'amplada i que té una alçada de 2,65 metres. Un mamut volgudament modest perquè sigui manejable, perquè qualsevol entitat el pugui fer anar de forma senzilla.
Un mamut que "mamulla", és a dir, que treu aigua per la trompa si el provoques. De fet, la seva primera aparició va ser sota un xàfec esplendorós, amb la qual cosa ja es va estrenar en un medi que demà posarà en pràctica en un correaigua.
Del Mamut i de la feina i l'experiència que hi ha al darrere hi ha moltes coses positives a dir. Però voldria subratllar-ne només algunes: el fet que l'Ajuntament hi ha donat suport mantenint-se en segon terme, cosa admirable (les entitats hem recollit diners per a la festa, però la bèstia és l'Ajuntament qui l'ha pagada, i hem tingut llibertat per muntar la festa segons el nostre criteri i suport tècnic quan ha fet falta); l'acollida "virtual" del Mamut via facebook, que almenys per a mi, és tota una novetat i de fet és una manera senzilla de contactar amb moltes persones que no es mouen en l'àmbit de cap entitat; la complementarietat entre els "mamutaires" de vint-i-cinc anys i els qui els doblem l'edat; l'ambient expectant del pregó, desangelat anys enrere, ajudat pels mocadors repartits (dos mil, que, com l'any passat, van volar); la música creada "ad hoc" per a l'ocasió i la representació teatral que ens va presentar el Mamut.; l'intent (no gaire reeixit a mig Ramadà) d'incorporar-hi elements que facilitessin l'apropament de la població marroquina... En fi, les coses han d'anar creant pòsit i s'han d'anar polint. Però crec que som en el bon camí. Un camí que, a més, s'inscriu en la celebració del mil·lenari de Viladecans. Mercè Solé