dijous, 23 de juny de 2011

Intel·ligència ètica

Gràcies a l'estimació tossuda i explícita que em manifesten els mosquits (per sort els camells encara no han entrat en acció!), ahir, cap a les dues de la matinada, tipa de gratar-me totes les butllofes, vaig tenir l'oportunitat de veure una nova edició de Respira, aquest programa de què ja us he parlat un parell de cops i que m'agrada tant. Aquest cop parlen de la prosocialitat, "un sistema de pensament que recull i orienta les actituds i que actua per beneficiar els altres sense que existeixi una recompensa prevista". De fet, aquesta definició del psicòleg Robert Roche és una forma sofisticada de dir allò que l'Evangeli (no pas en exclusiva) de Jesús promou. Són actituds positives, de confiança, de compartir, d'escoltar, que, segons Roche, generen salut física i psíquica. Iniciativa, assertivitat, creativitat... ajuden.
M'ha agradat molt tenir l'oportunitat d'escoltar novament Mercè Riera, la del Xiprer. El Xiprer és una mena de menjador social que hi ha a Granollers. Dic menjador social, però la definició no s'ajusta gens a la realitat. És un lloc d'acolliment de les persones, on, si els fa falta, se'ls dóna menjar. He tingut ocasió de menjar-hi un parell de cops i de parlar amb la seva mestressa. Ja fa molts anys, però em sembla que l'esperit es manté igual. M'encanta seure en una taula -la mateixa taula per a tots- i compartir l'àpat i la conversa amb gent que no saps si són voluntaris, si són malalts mentals, si són treballadors socials, o indigents. Veure que el servei que s'hi fa és respectuós, de qualitat. I sempre m'ha frapat la Mercè Riera, que em sembla una persona extraordinària que sempre me desconcerta. A la gravació no s'aprecia gaire, però viu la seva fe cristiana d'una forma molt explícita i amb una confiança en la providència digna d'elogi (jo, reconec que en el seu lloc, ja hauria desenvolupat una úlcera d'estòmac per si la Providència em feia el salt i, per exemple, passava de fer-me arribar el menjar necessari per a la gent que ha de dinar aquell dia). I viu la fe disposada a compartir-la amb qui sigui, amb gran naturalitat i sense forçar ningú. He de reconèixer que hi ha coses que jo no les visc pas igual, però en ella hi veig una gran autenticitat que m'admira.Segons diu, tan ella com el seu marit -que fa anys que va morir- van canviar el xip arran de pujar quatre fills, dos d'ells amb discapacitat. Això els va transformar en positiu els valors i la vida.
Les persones prosocials donen un gran espai als altres, diu Begoña Odriozola, una altra psicòloga del programa, que valora el fet "d'obrir-nos a les dimensions més espirituals dels éssers humans". En una època en què tot justifica l'abús de l'estima't a tu mateix i d'un fort individualisme fan de bon sentir aquestes paraules. "Hauríem de començar a parlar d'intel·ligència ètica, que és respondre a les preguntes de què ens fa viure millor en societat als éssers humans. Tot comença per tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Quan un rep ajuda queda en deute amb la societat que li ha prestat aquesta ajuda. Els actes prosocials són actes d'agraïment. Si la nostra societat fes això, es transformaria de forma molt més ràpida. No és altruísme ni tampoc caritat. Escoltar el camí que assenyala el cor". Són paraules del programa.
He de dir que quan vaig veure parlar la Mercè vaig pensar, primer, que el programa eludia el tema religiós, que en el cas de la Mercè és cabdal. Després, però, m'ha agradat molt aquesta forma de trobar amb un embolcall ètic, compartible per tothom, un contingut que jo associo a la fe. Crec que és un bon camí l'anar posant de manifest els valors ètics, comuns, a totes les persones, de totes les tradicions, de totes les cultures.
Us el recomano, perquè penso que en temps d'indignació també hem de cultivar l'agraïment. Mercè

2 comentaris:

Dolors ha dit...

En temps d'indignació i sempre, diria jo, cal cultivar l'agraiment. M'ha agradat molt el teu bloc acabat de descobrir i també aquest post. Felicitacions! Dolors Alcántara

El mosquit i el camell ha dit...

Doncs moltes gràcies, Dolors!