Casoris


Aquest matí, escapada al casori d'unes amigues, que de tan modestes una mica més i es casen d'amagat. Flors de presseguer, pares, germans, els amics que ens hi hem presentat pel morro... emoció. Per més que les núvies ho han presentat com un pur tràmit legal, perquè fa molt de temps que viuen juntes i encara més que s'estimen, jo hi he trobat a faltar una mica més de celebració i de festa
Deu ser perquè em faig gran i perquè cada cop tinc més ganes de celebrar coses i d'expressar allò que funciona i una parella engrescada i amb projectes és per celebrar-ho (i a aquestes dues, de projectes, de ganes de canviar el món sencer no els en falten). Altrament, la gent acabem trobant-nos només als enterraments o a les manifestacions en contra d'algunes coses. Els rituals són bons i necessaris i es poden anar polint i reinventant, però no són superflus. Expressen coses.
Però en fi. Cal respectar la llibertat del personal. Visca les núvies!

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
Si, visquin les núvies! Però ep, jo crec que, al menys, et deuen un dinar. L'has de reclamar per molt "tramit legal" que sigui, que un casament és un casament!
Mercè Solé ha dit…
No dubtis pas que, si arriba el cas, brindarem a la teva salut!
Mercè
Anònim ha dit…
Ja que t'han fet aquesta jugada, jo reclamaria anar també al viatge de bodes!!! Com a mínim un creuer pel Mediterrani!!

Salut!
montserratqp ha dit…
Ai, quanta raó tens Mercè amb això que hem de trobar-nos i celebrar més sovint...
Mercè Solé ha dit…
Això del creuer ja hi era en el programa, ja. Però van suspendre les Golondrines per la mala mar. Potser en el futur tindrem ocasió de tornar-hi.