Casoris

Aquest matí, escapada al casori d'unes amigues, que de tan modestes una mica més i es casen d'amagat. Flors de presseguer, pares, germans, els amics que ens hi hem presentat pel morro... emoció. Per més que les núvies ho han presentat com un pur tràmit legal, perquè fa molt de temps que viuen juntes i encara més que s'estimen, jo hi he trobat a faltar una mica més de celebració i de festa
Deu ser perquè em faig gran i perquè cada cop tinc més ganes de celebrar coses i d'expressar allò que funciona i una parella engrescada i amb projectes és per celebrar-ho (i a aquestes dues, de projectes, de ganes de canviar el món sencer no els en falten). Altrament, la gent acabem trobant-nos només als enterraments o a les manifestacions en contra d'algunes coses. Els rituals són bons i necessaris i es poden anar polint i reinventant, però no són superflus. Expressen coses.
Però en fi. Cal respectar la llibertat del personal. Visca les núvies!