diumenge, 4 d’octubre de 2009

Tomás Castillo i les capacitats

Heu pensat mai com seria si quan us presenteu a una feina us valoressin per les tasques que no sou capaços de fer en lloc de valorar-vos per les vostres capacitats?
Aquesta pregunta ens la feia aquest matí Tomàs Castillo, a la jornada que hem fet la gent de Caviga (professionals, usuaris del taller ocupacional i pares (mares i cunyades)).
Ens cal un canvi en la nostra mirada: abandonar la valoració segons la discapacitat i substituir-la per una valoració que tingui present les capacitats de cadascú. Unes capacitats singulars, úniques... i força variades al llarg de la vida. Des que naixem fins que morim les nostres capacitats, les nostres idees, la nostra experiència, les nostres habilitats van sent molt diferents. Les persones som de tot menys estàtiques, en aquest sentit.
Ens cal substituir l'heteronomia en què fem viure els nostres familiars titllats de discapacitats quan prenem constantment decisions per ells, des de quins mitjons es posaran fins a quina activitat laboral faran, per l'autonomia que siguin capaços d'assolir, que habitualment és força més gran que no pas la que nosaltres inicialment els atribuïm.
Ens cal tractar-los en igualtat de condicions, o sigui com a nosaltres ens agrada que ens tractin: amb respecte a la nostra intimitat, amb dret a una vida sexual activa o a fer vida de parella.
Aquest discurs ha estat el central de la seva conferència. Un discurs que ha trobat la seva expressió pràctica en la visita que ens ha fet l'Eric Villalón, que ens ha explicat l'expedició que amb altres companys, discapacitats per a algunes coses, però capacitadíssims per a d'altres va fer al Pol Sud, i que ja us vaig explicar anteriorment.
La Jornada ha estat un èxit. Tenia com a objectiu motivar-nos tots plegats per fer una mena d'escola de pares, muntada més aviat com a grup de suport. Per fer-ho ens hem animat a substituir amb els actes d'avui una sortida purament cultural amb autocar i bon dinar i ens feia una mica de por que els pares ens ho tiressin pel cap. Hem fet bé d'arriscar-nos. L'ambient durant tot el dia ha estat positivíssim i engrescador. Han sortit un munt de temes a tractar amb els pares, centrats sobretot en quatre qüestions que són clàssiques: el futur dels nostres nois i noies, l'afectivitat i la vida sexual, el coneixement dels recursos legislatius, econòmics i institucionals, i la promoció de l'autonomia.
Només ens queda posar fil a l'agulla.
Mercè