divendres, 24 d’abril de 2009

Pol Sud sense límits

Dilluns passat, a Caviga (el taller on va en Jordi), va haver-hi una més que interessant xerrada. Va venir l'Eric Villalón, junt amb la Montse García, per explicar als nois i noies que tenir discapacitats per a certes coses no és obstacle per assolir-ne d'altres. I així, l'Eric, que només té un 5 % de visió, en Xavier, que camina amb una cama ortopèdica, i en Jesús, a qui li falta una mà, es van animar a travessar l'Antàrtida fins al Pol Sud, amb èxit. Podeu seguir la seva aventura aquí o aquí.
La veritat és que l'Eric es feia escoltar i que els nois van seguir amb molta atenció les seves explicacions, tot i que en certs moments eren força tècniques. L'Eric treballa com a monitor d'esquí i ha guanyat també unes quantes medalles en els jocs paralímpics d'hivern. Certament trenca esquemes, també pel bon humor que destil·la.
L'expedició, a part de mostrar com les discapacitats no són obstacle per assolir determinades fites, ha tingut també un vessant científic. No es tractava tan sols d'un repte esportiu, sinó d'aconseguir mostres de la neu verge per tal de poder analitzar si el Pol Sud recull els efectes contaminants de la terra. No és poca cosa: extreure mostres significa fer-ho després d'una llarga jornada de marxa, a 35 graus sota zero, arrossegar-les tot el viatge i, un cop en ambients més càlids, conservar-les de manera que no es desglacin. En fi, ja estan pensant en un segon repte, aquesta vegada en forma de regata.
Em sembla admirable no només l'esforç i l'entrenament dels tres protagonistes principals, sinó també l'esforç d'aconseguir fons, de connectar amb la premsa, de coordinar el viatge. És la feina que ha fet la Montse a base d'aparcar la pròpia activitat laboral i de dedicar-se amb entusiasme a aquesta aventura, sense sortir de Barcelona. Sembla que el més difícil va ser aconseguir que la base nord-americana del Pol Sud s'obrís als expedicionaris. Ja té mèrit.
En fi. Ens queda pensar com els nois i noies de Caviga poden viure més plenament les seves possibilitats, sobretot laborals. Però per això ens cal a tots un canvi de xip.
Mercè Solé