Sense estudis i amb prunes


Els qui aneu llegint aquest blog ja haureu vist que de tant en tant parlo dels meus cunyats. Perquè en tinc uns quants. De fet m'he referit a en Joan, que va morir ara fa cinc anys, i que jo qualificava del "més ben plantat". A en Jordi, ja el coneixeu. N'he parlat molt i l'he deixat com a "el meu cunyat preferit". D'en Jaume, tanmateix, només n'he parlat indirectament en un escrit en què el deixava com a persona "sense gaires títols universitaris". Tot plegat ha motivat alguna queixa sobre la discriminació que alguns soferts familiars han de patir per part meva.
Doncs avui aquest post té voluntat de desgreuge. Avui és el sant del meu cunyat-sense-estudis, que és alhora un cunyat seriós, rigorós i més estudiós jo diria que algun dels seus germans amb doctorat. Capaç d'averiguar-ho tot sobre l'herència Modolell (tema que, per cert, mereixeria una trilogia d'algun autor de bestsellers), capaç de fer molts quilòmetres per confirmar una dada sobre el patrimoni històric de Viladecans i capaç de remenar arxius hores i hores. Cunyat manetes com pocs, sembla que hagi fet seu sense embuts el lema dels escoltes: "Sempre a punt".
Cunyat també traumatitzat perquè de ben petit havia de dedicar el dia del seu sant, que aleshores era festa, a collir prunes tant si com no, perquè això de la collita no espera. Cosa que aporta tema de conversa per a totes les trobades familiars.
Per molts anys, Jaume!
(per cert, no us penséssiu pas que amb això he acabat amb els cunyats. Encara en tinc més. Però no és qüestió d'avassallar amb la família...)
Mercè Solé

Comentaris

Xiruquero-kumbaià ha dit…
És de suposar que el desgreuge haurà estat acceptat. Més, el dia del seu sant.
Mercè Solé ha dit…
Sí, senyor. Amb convidada de dinar, inclosa...
Bon estiu!