La taula rodona d'ahir va tenir un to molt diferent de la de Viladecans. Tant, potser, per la composició del públic -més homogeni- com pel tipus d'intervencions que s'hi van fer.
Més o menys les intervencions del bisbe Agustí i de Joan Torrents van ajustar-se a allò que ja havien comentat a Viladecans (vegeu aquí i aquí), amb algunes matisacions.
Susanna Igual va explicar de forma molt concreta com a l'IES de què és directora (Lluch i Rafecas) la crisi els estava portant a canviar el tipus d'activitats i de sortides extraescolars, a buscar sistemes d'accés als llibres de text i en definitiva a ser més solidaris, cosa que per si mateixa ja té un alt component educatiu. Va parlar de les dificultats de treballar amb els adolescents tot el que es relaciona amb hàbits de consum i de la necessitat que tots els agents socials ens corresponsabilitzem a l'hora d'intentar fer efectiu un canvi de valors.
Jordi Jorba, que parlava des de l'experiència que li aporta la seva feina en una entitat bancària, va comentar com la crisi s'està acarnissant en els sectors més febles de la nostra societat i ja, també, en les classes mitjanes, que han estat vivint i consumint molt per damunt de les pròpies possibilitats. L'elevat nivell d'endeutament s'ha produït per obtenir béns de primera necessitat, com és un habitatge, però sovint també s'han concedit crèdits de llarga durada per accedir a béns molt efímers... que ara cal pagar. Va insistir en la necessitat de fomentar la cultura de l'estalvi, d'abolir els especuladors del mercat, de preparar els joves per desenvolupar tasques innovadores, de desenvolupar mesures pal·liatives de caràcter fiscal i social i de consensuar políticament un model de sortida de la crisi que no deixi en mans del mercat les regles del joc.
Albert Rodríguez, de Comissions Obreres, va posar l'accent en el tema dels valors. De fet l'impacte de la crisi, ens va dir, està per arribar. Els mitjans de comunicació parlen de les grans empreses, però les petites estan patint greus problemes de liquidesa que acaben convertint-se en acomiadaments. Immigrants, dones i joves són els primers que paguen la crisi. Més que per models econòmics, però, convindria que ens preguntéssim pels mecanismes de justícia i de llibertat. I per quin motiu la gent al Tercer Món es veu obligada a emigrar. Igual que la gent no serem millors per consumir més, les empreses no seran millors per tenir més beneficis. Cal introduir seriosament el concepte de responsabilitat social.
El diàleg amb el públic es va centrar en la solidaritat (els que més tenen més han de pagar, els qui tenim feina hem de contribuir amb els nostres diners perquè els qui no en tenen puguin viure dignament) i en l'educació. Deia una mestra que els valors no els venen en els supermercats i que educar és anar contracorrent. Joan Torrents va comentar que cal fer un treball polític perquè quan l'economia torni a remuntar, se socialitzin els guanys i no només les pèrdues.
Es va parlar de la relació entre persona i estructura, perquè en la nova societat que volem hem de canviar nosaltres i han de canviar les estructures econòmiques i socials. El bisbe Agustí va insistir en la llibertat de les persones i en que la solidaritat no es pot imposar per llei. Hem de fer per manera que siguem solidaris per convicció. I fer-nos conscients que en cada gest de consum estem optant per un model econòmic i social. I per això cal haver interioritzat una sèrie de valors.
Estructures i valors: la gran conclusió és que tots, totes, ens hi hem d'implicar, perquè tots, totes, som corresponsables del problema i de la solució. Com ens deia Joan Torrents, els petits gestos també poder canviar les coses. Que una dona negra es negués a deixar seure una persona blanca en un autobús podia ser un gest senzill... però ha portat a canviar lleis i esquemes contra el racisme. Doncs això. Som-hi!
Mercè Solé
Comentaris