Sense sopar. Sense sortir. Sense concert. Però la vida continua...

Cap de setmana carregat d'anul·lacions: berenar amb les amigues que havíem treballat juntes a Càritas, sopar amb un grup de Mataró, sopar de L'Agulla... Tots tres, àpats a l'aire lliure; dos s'han suspès, el tercer s'ha fet sense nosaltres (i ben fet que han fet!). Tampoc no aniré al Miracle el proper cap de setmana (per sort no ha calgut suspendre l'activitat: l'havia de conduir jo i ho faran els meus companys menys confinats), i molt probablement també caurà la setmana de vacances amb en Josep que venia immediatament després. Una altra cosa suspesa, però que reconec que m'ha pesat menys, és la missa. Un amic capellà em deia que potser una bona estratègia seria que les parròquies posessin quatre taules i cadires fora per menjar el pa i el vi. A veure si colava disfressant-se de terrassa o de restaurant.

Per consolar-me he agafat entrades per anar al Palau de la Música divendres que ve per sentir Ian Bostridge i el Viatge d'hivern de Schubert.  La república perfecta sembla que també ho ha suspès. Ni CDC ni els seus hereus mai no han estat gaire amants de la cultura i en qualsevol cas es tracta de fer valer el poder per damunt dels ajuntaments, al marge de si convé o no convé confinar-nos més. Ja em faig el càrrec que tot és prou difícil, però m'hi sotmetria més de gust si hi confiés una mica més. Admeto que quan veig la-consellera-que-mai-no-s'equivoca i el president-suplent em cau l'ànima als peus. I m'agradin o no, crec que he d'obeir.

Ara penja d'un fil la sortida que tenia en Jordi. Tinc l'esperança que la considerin com un casal d'estiu i la permetin.

Observo que ara em costen més de pair, aquestes coses. El cansament pesa. Amb tot, mirar amablement l'entorn i descobrir-lo (o re-descobrir-lo), reposar, gaudir de les moltes coses que podem fer i que són al nostre abast, continua sent possible. El món no s'acaba aquí i esperem que molts contactes i moltes activitats es podran reprendre més endavant. Hi ha gent, per contra, que hi deixa la pell o que es queda sense recursos. Tantes vegades hem suspirat per viure més lleugers d'equipatge, doncs ara és el moment. Aprofitem-ho i gaudim-lo! He de recuperar el somriure. Per això he triat aquesta fotografia.