Esglésies virtuals

Aquests dies de confinament visc una mica d'esquena a totes les ofertes espirituals cristianes d'internet. Potser perquè estic intentant mantenir-me en els mínims, potser perquè em sento saturada o perquè ara mateix tinc altres necessitats o perquè una de les conseqüències de tot plegat és una mena d’alentiment o de letargia. Vull dir que totes em semblen fantàstiques, però jo amb menys passo.

De fet ja m'està bé seguir les celebracions montserratines, sempre ben fetes, en una comunitat real (no només virtual) i on la major part de cristians de Catalunya ens hi podem sentir identificats i en un sentit unitari que no sempre és fàcil de percebre, tot i que si aquestes celebracions incloguessin alguna paraula en castellà encara seria millor. Perquè mai no ha quedat tan clar que l’Eucaristia d’una comunitat no és només per a si mateixa. Amb permís del nacionalisme montserratí, jo crec que l’ús de la llengua en les celebracions litúrgiques pot tenir voluntat d’acollida i d’ajudar que tothom, sigui quina sigui la seva llengua materna, s’hi senti reconegut.

Davant la proliferació, doncs, d’iniciatives eclesials en el món digital, se m’acudeixen algunes reflexions.

En primer lloc, que està molt bé que l’Església innovi, des de les parròquies i des de les comunitats. Des de la base. Hem vist pregàries casolanes, pregàries de Taizé, pregàries des de Corea, meditacions en silenci i mil-i-una celebracions litúrgiques. També les del Vaticà han estat impressionants i seguides per molta gent. Això segur que marca un abans i un després.

Dit això, potser estaria bé oferir de manera ordenada a la pàgina web de cada bisbat, no només les paraules i comunicats dels bisbes, sinó la pluralitat de celebracions en streaming, enllaços, blogs i iniciatives que es fan des d'àmbits molt diversos, tant de laics, com de diaques o capellans o congregacions religioses. Podria ser una bona manera de visualitzar la pluralitat i riquesa eclesials, la diferència d'accents... I tècnicament i organitzativament no és gaire difícil. Si l'Església virtual s'ha d'obrir camí, pot fer-ho ja ara alleugerint la seva càrrega clerical. M'ha encantat per exemple el que fan al bisbat de Lleida: comentari diari de l'Evangeli: una persona el llegeix, una altra el comenta. Això obre la participació a molta gent.

Algunes parròquies per primera vegada fan ús dels recursos digitals: benvingudes al club! Potser seria ocasió d'aprofitar des de les respectives delegacions de mitjans de comunicació, per valorar l'esforç d’innovació que han mostrat i obrir camí. Tenim un munt de periodistes laics a l'Església: no se'ls podria demanar participació, formació i orientació? No puc estar de mirar-me amb sorpresa com a tantes parròquies, per on passa un munt de gent cada any per enterrar, batejar, casar-se, fer catequesi..., es desestima la possibilitat de, si ho volen, mantenir-hi un lligam digital respectuós, enviant-los el full parroquial, recordant-los que seran ben rebuts si necessiten parlar amb algú, informant-los de la formació que es fa, convidant-los a les sortides parroquials o felicitant-los per Nadal i per Pasqua. Aquests dies hagués estat una bona oportunitat d'oferir consol. I hem de ser conscients, a més, que aquest munt de gent cada any serà una mica més petit. ¿Que a les parròquies no hi ha gent amb coneixements tècnics per fer-ho? Doncs potser val la pena fitxar algú, pagant, que ho pugui fer, si no des de cada parròquia, sí des de l'arxiprestat o des del corresponent bisbat. Sense desmerèixer tot el que es fa habitualment en la comunicació de les parròquies, ben valuós, no ens podem permetre rebutjar els fils de la xarxa que tenim a l’abast.

No treballar seriosament i inclusivament l'àmbit virtual, i menystenir la set -que hi és- d'espiritualitat, és abandonar-lo en mans de grups molt més sectaris i manipuladors. Transmetre la Bona Notícia de Jesús demana ser a tot arreu on sigui possible.