Aquests dies de confinament visc una mica d'esquena a totes les ofertes
espirituals cristianes d'internet. Potser perquè estic intentant mantenir-me en
els mínims, potser perquè em sento saturada o perquè ara mateix tinc altres
necessitats o perquè una de les conseqüències de tot plegat és una mena
d’alentiment o de letargia. Vull dir que totes em semblen fantàstiques, però jo
amb menys passo.
De fet ja m'està bé seguir les celebracions montserratines, sempre ben
fetes, en una comunitat real (no només virtual) i on la major part de cristians
de Catalunya ens hi podem sentir identificats i en un sentit unitari que no
sempre és fàcil de percebre, tot i que si aquestes celebracions incloguessin
alguna paraula en castellà encara seria millor. Perquè mai no ha quedat tan
clar que l’Eucaristia d’una comunitat no és només per a si mateixa. Amb permís
del nacionalisme montserratí, jo crec que l’ús de la llengua en les
celebracions litúrgiques pot tenir voluntat d’acollida i d’ajudar que tothom,
sigui quina sigui la seva llengua materna, s’hi senti reconegut.
Davant la proliferació, doncs, d’iniciatives eclesials en el món digital,
se m’acudeixen algunes reflexions.
En primer lloc, que està molt bé que l’Església innovi, des de les
parròquies i des de les comunitats. Des de la base. Hem vist pregàries
casolanes, pregàries de Taizé, pregàries des de Corea, meditacions en silenci i
mil-i-una celebracions litúrgiques. També les del Vaticà han estat
impressionants i seguides per molta gent. Això segur que marca un abans i un
després.
Dit això, potser estaria bé oferir de manera ordenada a la pàgina web de
cada bisbat, no només les paraules i comunicats dels bisbes, sinó la pluralitat
de celebracions en streaming, enllaços, blogs i iniciatives que es fan des
d'àmbits molt diversos, tant de laics, com de diaques o capellans o
congregacions religioses. Podria ser una bona manera de visualitzar la
pluralitat i riquesa eclesials, la diferència d'accents... I tècnicament i
organitzativament no és gaire difícil. Si l'Església virtual s'ha d'obrir camí,
pot fer-ho ja ara alleugerint la seva càrrega clerical. M'ha encantat per
exemple el que fan al bisbat de Lleida: comentari diari de l'Evangeli: una
persona el llegeix, una altra el comenta. Això obre la participació a molta
gent.
Algunes parròquies per primera vegada
fan ús dels recursos digitals: benvingudes al club! Potser seria ocasió
d'aprofitar des de les respectives delegacions de mitjans de comunicació, per
valorar l'esforç d’innovació que han mostrat i obrir camí. Tenim un munt de
periodistes laics a l'Església: no se'ls podria demanar participació, formació
i orientació? No puc estar de mirar-me amb sorpresa com a tantes parròquies,
per on passa un munt de gent cada any per enterrar, batejar, casar-se, fer
catequesi..., es desestima la possibilitat de, si ho volen, mantenir-hi un
lligam digital respectuós, enviant-los el full parroquial, recordant-los que
seran ben rebuts si necessiten parlar amb algú, informant-los de la formació
que es fa, convidant-los a les sortides parroquials o felicitant-los per Nadal i
per Pasqua. Aquests dies hagués estat una bona oportunitat d'oferir consol. I
hem de ser conscients, a més, que aquest munt de gent cada any serà una mica
més petit. ¿Que a les parròquies no hi ha gent amb coneixements tècnics per
fer-ho? Doncs potser val la pena fitxar algú, pagant, que ho pugui fer, si no
des de cada parròquia, sí des de l'arxiprestat o des del corresponent bisbat.
Sense desmerèixer tot el que es fa habitualment en la comunicació de les
parròquies, ben valuós, no ens podem permetre rebutjar els fils de la xarxa que
tenim a l’abast.
No treballar
seriosament i inclusivament l'àmbit virtual, i menystenir la set -que hi és-
d'espiritualitat, és abandonar-lo en mans de grups molt més sectaris i
manipuladors. Transmetre la Bona Notícia de Jesús demana ser a tot arreu on
sigui possible.
Comentaris
"hipernacionalista àmbit montserratí. L'ús de la llengua en les celebracions litúrgiques té també un punt d'acollida i d'ajudar que tothom, sigui quina sigui la seva llengua materna, s'hi senti reconegut."
Mercè, la basílica de Montserrat potser és dels llocs de Catalunya on es practiquen més llengües diferents (i no només català i castellà) en funció del públic assistent tan a les celebracions eucarístiques com al mateix Virolai que fins ara s'hi ha resat cada dia en més de tres o quatre llengües durant les explicacions sobre tot.
Com diu la meva filla petita no barregem ous i cargols, ni llengües amb nacionalismes que això ja sabem tots prou quins són els més interessats a fer-ho a Catalunya.
Acabo de canviar el text, perquè de fet l'he convertit en un article per a Foc Nou. I hi ha coses que volia expressar-les millor. Ja ho sé que a Montserrat diuen misses en moltes llengües, però no solen marxar del català quan és la conventual. Reconec que ja fa molts anys que penso que Montserrat i jo vivim en Catalunyes diferents i en Esglésies diferents, cosa que tampoc no és necessàriament dolenta.