Com és costum, el darrer dissabte abans de Nadal, l'ACO de Mataró es troba a Vespres a les Tereses, o sigui al monestir de les carmelites de Mataró. És una tradició que es remunta a l'època de la JOBAC, fa uns vint-i-cinc anys. De vegades és senzillament una trobada informal i els qui ens apleguem ens saludem afectuosament i potser anem a prendre alguna cosa en acabar. Sovint és una trobada amb un afegitó d'algun tema "seriós" i una mica de cava i torrons. Enguany l'Albert Dresaire, bon pessebrista, va demanar a la germana Carmel que ens expliqués el seu pessebre, artesanal, que és digne de veure's i de què ja us he parlat alguna vegada.
Però jo us volia comentar una cosa que va sortir a l'hora del cava. Les carmelites van amb hàbit i vel. Una cosa discreta... però sempre xocant per a la gent "normal". Vist des de fora, he de dir que a mi els uniformes i els hàbits no m'agraden gaire (i els collets "espantaputes", i perdoneu el masclisme de l'expressió, els detesto). Sobre els collets hi he pensat sovint, però sobre els hàbits, la veritat, no gaire. El porten moltes dones cabals, suposo que per a elles té sentit. I per a elles, al contrari que per a molts capellans, no és pas fer mèrits o carrera portar-los. Doncs bé, les monges ens van explicar que cada dia més és un perill posar-se'l pel carrer. Reben tota mena d'insults i obscenitats i alguna vegada l'agressivitat s'ha mostrat més perillosa, com algun intent d'acorralament i assetjament amb cotxes.
Els estereotips sobre monges són cruels. Sovint provocats per un sector eclesial i les seves obsessions "virginals" i masclistes, que són lluny del sentit de la vida monàstica, i mantinguts per la ignorància general sobre el tema. Però avui dia -de fet, mai- no té cap justificació que s'escarneixi ningú per la forma com va vestit. Hi ha molta superficialitat, i molta agressivitat. Paguen les dones -sempre les dones- amb vel, tant si són de cultura magribina com si són monges. Però queda clar que ficar-se amb elles sempre és barat. No ho és tant ficar-se amb els monsenyors, però aquests quan van vestits de randes solen anar ben acompanyats.
De tota manera, estic disposada a defensar fins i tot els del collet i les randes, que ja és dir. Com a cristiana, em sembla que el seu missatge és poc evangèlic, però com a ciutadana em sembla que poden anar com els doni la gana. O és que la tolerància només funciona amb els sectors fashion?
L'anticlericalisme tronat i decadent continua vigent i a algú li deu fer gràcia. A mi em sembla una forma de feixisme. I si no, llegiu la pintada que hi ha a la façana de la basílica de Santa Maria de Mataró: l'única església que il·lumina és la que crema! Mercè
Comentaris
Bones festes!