dilluns, 22 de desembre de 2008

Flors de xamfrà (o de rotonda)


Llegeixo l'escrit del Joaquim sobre la prostitució. Dissabte, a Mataró, vam poder contemplar aquesta figureta del pessebre, feta per una de les Tereses, que un dia també va quedar commocionada de veure unes dones fent el carrer en una rotonda.

Espectacle terrible, el de la prostitució, quan és forçada, en dures condicions, explotada; quan s'ha de fer amb engany. Espectacle desconcertant quan es fa com una feina qualsevol. En qualsevol cas, diu que elles i ells ens precediran al Regne. I m'agrada que tinguin ja el lloc fet en un pessebre. Mes val que estigui clar.

I els clients? La majoria de vegades deu ser el desig, d'altres la solitud. En alguna, fins i tot la timidesa o la la dificultat per establir relacions normalitzades. Deu ser alguna cosa molt profunda, perquè la demanda de l'ofici més antic no disminueix al llarg dels segles i perquè no s'atura malgrat el risc de malalties, les crisis, la trencadissa de parella, la consciència que la diversió no és compartida, perquè molt probablement l'altra persona ho fa per la força.

En tot cas, no m'agrada que sempre es penalitzin les dones. I he recuperat com a títol d'aquest post un sinònim que va sortir en un curs de català ja fa molts anys i que m'agrada: flors de xamfrà.
Mercè Solé