A mi sempre m'ha costat la música mal anomenada clàssica des d'Stravinsky cap endavant. Vaig fer uns quants esforços, de molt jove, per anar a concerts de música contemporània, però no hi acabava de connectar i de vegades em sabia greu com tractaven els instruments musicals. Val a dir que a casa vaig haver d'estalviar molt per accedir a un piano de lloguer (havies de fer un dipòsit de 3000 pessetes i per a nosaltres eren una petita fortuna) i em semblava que se'n reien quan en un concert veia colpejar un piano o posar uns platerets dins d'un gibrell o coses semblants.
Aquests dies, però m'he trobat comprant música del segle XX, després de llegir el llibre d'Alex Ross, El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música. M'ho he passat molt bé llegint-lo. M'ha agradat perquè relaciona música i història (política, cultural...) i perquè esdevé una bona guia per aproximar-se millor a les grans obres, algunes ben dissonants, del segle passat. Té un bon índex, amb la qual cosa es pot convertir fàcilment en un llibre de consulta. I a més té una plana web pròpia on pots anar escoltant les vegades que calgui les cites que fa. És un goig escoltar Béla Bartok, Xostakovitx, Ives, Bernstein, Webern, Cage, Schönberg i veure'n també les vinculacions amb la música pop i el rock. Molt interessant, de debò.
Aquests dies, però m'he trobat comprant música del segle XX, després de llegir el llibre d'Alex Ross, El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música. M'ho he passat molt bé llegint-lo. M'ha agradat perquè relaciona música i història (política, cultural...) i perquè esdevé una bona guia per aproximar-se millor a les grans obres, algunes ben dissonants, del segle passat. Té un bon índex, amb la qual cosa es pot convertir fàcilment en un llibre de consulta. I a més té una plana web pròpia on pots anar escoltant les vegades que calgui les cites que fa. És un goig escoltar Béla Bartok, Xostakovitx, Ives, Bernstein, Webern, Cage, Schönberg i veure'n també les vinculacions amb la música pop i el rock. Molt interessant, de debò.
Mercè
Comentaris
De fet, molts dels que has anomenat m'agraden quan les seves obres beuen de la gran música: dels clàssics, sense mes. Pots dir-me ignorant, però, com en altres arts, moltes peces de la dita música contemporània em semblen preses de pèl.
Mercè
I evidentment, un segle com el XX, amb tot el que ha passat, té la música que té. I per tant tenim música que potser no busca "agradar" en el sentit de l'altra música, sinó interpel·lar, que t'emocionis, que t'estressis...
Segle XX... A mi m'encanta tocar la música contemporània, però algunes vegades em costa escoltar-ho.