Quan estudiava treball social, la psicologia em va interessar força. I de
la meva experiència professional a Càritas conservo un gran record de
l’aportació de les meves companyes psicòlogues, i encara d’una jornada que vam
fer sobre la incidència de l’experiència migratòria sobre la salut mental amb
els Drs. Joseba Achotegui i Jorge Luis Tizón. Del primer recordo com a partir
del text de L’emigrant (Verdaguer) va ser capaç d’exposar les pèrdues i
els símbols associats al procés migratori, i del segon la seva defensa de la
xarxa comunitària de relacions per prevenir la malaltia mental, i la seva poca
simpatia per donar d’entrada respostes medicalitzades a símptomes de malestar
psíquic, cosa que de vegades potser escapça altres recursos amb què compta el
pacient i que tenen a veure amb el seu interior. Senzillament, la medicació,
quan cal, i prou. I no parlava des de la teoria, sinó des d’una llarga
experiència en un barri considerat perifèric com és La Mina.
Potser amb aquests antecedents em va xocar que el treball de la Marató
-magnífic sens dubte en molts aspectes- insistís tant en general a situar la
malaltia mental “en el cervell”, subratllant doncs els aspectes biològics i
hereditaris, i passés de puntetes sobre qüestions que a mi em continuen
semblant rellevants i que tenen a veure amb com ens relacionem amb els altres. La
recerca biològica, que considero molt important, és una qüestió d’experts,
entre els quals òbviament no m’hi compto, mentre que en els factors socials,
familiars i comunitaris sí que hi tinc molt a repensar. Jo em pregunto, per
exemple: la manca d’oportunitats laborals dels joves no té cap incidència en la
malaltia mental? L’individualisme
excessiu, el fet de dipositar les expectatives en el consum com afecten les
nostres relacions? La medicalització abusiva -un fet entre nosaltres segons
molts experts- quines conseqüències té? El desemparament que provoquen els
desnonaments com afecta psicològicament les famílies? La bretxa digital? El
racisme? La llei d’estrangeria? La indiferència? La solitud?
En aquest sentit em va resultar molt més estimulant escoltar el cicle de
conferències i de taules rodones organitzat per la Universitat Ramon Llull, la Fundació
Vidal i Barraquer i l’editorial Herder el setembre passat amb motiu del Dia
Internacional de la Salut Mental. Podeu trobar-lo al canal youtube de
l’editorial Herder. No us decebran els interrogants sobre l’ús i abús dels psicofàrmacs,
la incidència d’internet, el mindfulness, l’estigmatització de les malalties, i
el paper de la família i l’educació en la infància. Sense respostes fàcils, en
una societat complexa. Ja és això.
(Sortirà a Foc Nou un dia d'aquests)
Comentaris