Crec que no havia sentit mai tanta impotència política. Em pregunto quin sentit té fer aquesta mena de campanya tòxica, verinosa, desqualificadora, que divideix, que no afronta els problemes de fons, que situa molts dels candidats en la impossibilitat de crear consens, de pactar res, de trobar alguna cosa de bona en algú que no siguin ells mateixos. Jo, que ja he votat, m'he inclinat pels Comuns tot i que vaig estar temptada de votar l'Illa bàsicament i sobretot pel seu to. He de dir que em sento força representada amb la Jessica Albiach, tot i que de vegades em costa sentir-me gaire afí amb el sector podemita.
Com més va, més allunyada em sento del nacionalisme. La manca d'entesa entre la candidata de la CUP i els socialistes ha regalat Badalona al PP. I el procés els va regalar Catalunya sencera, vulnerant l'Estatut i actuant molt poc democràticament. Enmig del dolor que sentíem tots els catalans, encara que per motius potser oposats, l'aplicació del 155 em va semblar un vergonyós (vergonyós sobretot pel paper que hi van tenir els nacionalistes catalans) mal menor que almenys va permetre convocar eleccions i buscar una sortida. Ho dic perquè quan sento com insulten els socialistes com "els del 155", em venen ganes de dir que, si us plau, em guardin un dels seus rocs, perquè jo potser també hauria votat que l'apliquessin. És que amb la seva actitud em fan pensar en els grupúsculs jueus de La vida de Bryan que van pel món amb les seves paperines de pedres per lapidar els veïns. Em pregunto què pot aportar de positiu aquest document que han signat els indepes contra el pacte amb els socialistes. Em pregunto què se'n pot treure de promoure l'odi entre els catalans. Penso que res de bo.
Som en un moment de moltíssima feina, amb grans reptes. Cap partit pot tenir la pretensió de fer-la per sí sol. Caldrà col·laborar des de la diversitat de plantejaments. I a mi ja m'està bé que sigui així. Cal aplanar camins per treballar junts i no pas tirar tots els ponts.
Ara, reconec que quan penso en l'Església encara aconsegueixo ser més pessimista... Per posar-hi una mica d'humor, us deixo amb aquest video dels Monty Python, que una vegada vaig llegir que era el més escoltat en els enterraments no religiosos del Regne Unit. Com més el sento, més m'agrada!
Comentaris