El meu 35 % de Vox

 Un parell de dies abans de les eleccions, entre una colla d'amics ens vam dedicar a omplir una enquesteta que es deia "politigram" i que afirmava que podia definir el teu perfil polític. Sorpresa: va encertar tots els casos! La cosa consistia a valorar una llarga sèrie de qüestions, i, en els resultats, no només et deia a quina formació política de les majoritàries que es presentaven t'apropaves més, sinó quin grau d'afinitat tenies amb cadascuna de les altres.

I aquí sí que encara em va sorprendre més, perquè el meu resultat va ser:

  • 85,7 % En Comú Podem
  • 76,6 % PSC
  • 71,0 % CUP
  • 69,9 % ERC
  • 54,5 % JxC
  • 48,4 % C'S
  • 44,9 % PP
  • 35,0 % Vox
O sigui que en el fons del fons de la meva ànima, per línies vermelles que dibuixi, tinc un 35 % ocult de Vox. Vaja! Pot ser que les preguntes no estiguessin prou ben formulades. Pot ser que els algoritmes no siguin encertats. Pot ser que internament pateixi una mena de greu dissociació psicològica de les que reclamen una estadeta a Sant Boi. Poden ser moltes coses i tot plegat no és més que un joc. Però la brometa em va fer adonar d'algunes coses que podrien ser veritat:
  1. Ens entestem a esquinçar-nos les vestidures i a "odiar" tothom (la meva bèstia negra és sobretot JxC), però de fet Déu n'hi do l'afinitat que hi tenim. Potser perquè tots som persones, i veïns, i d'una cultura similar, per escarafalls que fem. Segurament amb una mica d'èsforç i de respecte mutu podríem aprofitar aquesta afinitat per fer alguna cosa de bo. Però no crec que ho fem. Estúpidament preferim l'odi.
  2. És possible o no que guardem al nostre interior un cert esperit Vox. A mi em costa de creure en relació al que diem i potser al que sentim. Ara bé, en relació al que fem no n'estic tan segura. Voleu dir que tota aquesta campanya no ha tingut un regust voxtrumpista per part de la major part de formacions polítiques (amb perdó de les excepcions, que n'hi ha hagut!)? Jo crec que aquest estil basat en mentides, en atacs, en desqualificacions i en ratlles vermelles a tort i a dret entre gent no pas tan diferent entre sí ha triomfat àmpliament. I d'altra banda, Vox diu bajanades en veu alta sobre els immigrants, però jo no veig pas que les polítiques de partits molt més políticament correctes siguin realment inclusives. Ni que no deixem de fabricar pobresa i desigualtat a tort i a dret.
En fi, confio que aquesta bafarada d'extrema-dreta serà, com va passar amb Ciutadans, una reacció de la gent tipa del procés i de la crisi que s'aferra a allò que sap que provocarà més escarafalls. Però no n'estic gaire segura, sobretot perquè quan la boira de la pandèmia s'esvaeixi veurem segurament unes terribles restes del naufragi. Confio que governi qui governi algú pensi en les persones que vivim a Catalunya i en allò que en diem benestar i vida real. És el meu desig postelectoral.

Comentaris