"La sèrie que no ha agradat a l'Església de França". Aquesta és la publicitat d'una sèrie que he trobat a Filmin i que em sembla extraordinària. El títol en francés és "Ainsi soient- ils", un joc de paraules a partir del significat de l'amén, en francés. Suposo que per criteris comercials porta el nom "The Churchmen", tot i que la sèrie està en francés, amb opcions de subtítol en castellà i en català.
En porto vistos quatre o cinc capítols (he vist que té tres temporades) i de moment he de dir que crec que hauria de ser de visionat forçós als seminaris.
Per descomptat que la trama és el que és, que hi ha situacions portades a l'extrem. Però els personatges són sòlids i el retrat que fa de l'Església em sembla força realista. És clar que carrega les tintes en la mesquinesa de la cúria i del Vaticà, però posa en relleu unes quantes qüestions: la solitud de molts capellans, la decadència de l'estructura eclesial a Europa, la incomprensió del món davant del fet cristià, l'afany de poder d'alguns eclesiàstics... És més dura i més explícita jo crec la crítica de Bergoglio que algunes de les escenes de la pel·lícula. Val a dir que l'any passat vaig ser a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola i que l'ambient llagoter embafava, gairebé ofegava d'una manera que no té res a envejar al que surt a la sèrie sobre la Conferència Episcopal Francesa.
Me n'agraden tres qüestions:
- L'Església que hi surt, amb encerts i amb errors, és l'Església normal: la de Càritas i la de la Joc, la dels esplais i la de les parròquies.
- Els seminaristes viuen immersos en el món (a diferència, em sembla, del que passa a casa nostra) de manera que viuen el que viuen els joves, amb la dificultat d'encaixar la tossuderia de la realitat enmig dels seus ideals evangelitzadors. L'homosexualitat, l'avortament, la corrupció, la marginació, l'estrangeria... L'episodi en què visiten un capellà rural alcoholitzat davant la incomprensió i l'egoísme dels seus feligresos m'ha evocat episodis semblants que he conegut.
- No he detectat coses que em fessin grinyolar el que es diu sobre la fe, al contrari, crec que no és gens banal i penso que deuen comptar amb bons assessors litúrgics.
- Per contra em sembla inversemblant la presència d'una monja jove al seminari, perquè de monges joves n'hi ha poques i de monges sense comunitat, a no ser que sigui una situació ocasional, menys. També els seminaristes són estranyament joves (joves amb estudis fets, però). Em penso que als seminaris les vocacions avui són més tardanes i per tant l'edat puja considerablement.
Sovint penso que els seminaristes ben desats al calaix i protegits al Seminari, es trobaran quan surtin amb molta solitud, incomprensió, realitats dures, havent d'entomar pecats eclesials que no són els propis, com la pederàstia, i en segons quins ambients se sentiran mal rebuts. Em pregunto com els preparen al seminari: si creant cuirasses de clericalisme que els allunyin de la gent o bé ajudant-los a trobar Déu en el patiment o el rebuig de l'altre i enfortint-los emocionalment i intel·lectualment.
A veure si els propers capítols de la sèrie estan tan bé com els primers!
Comentaris