dimecres, 4 de setembre de 2019

Els salms sense prejudicis


Aquest estiu he pres part d’uns exercicis que organitzava l’ACO (Acció Catòlica Obrera) sobre els salms, amb una ponent d’excepció, com és l’Olga Nicolau, monja del monestir de Sant Benet de Montserrat i doctora en Bíblia.
Els de l’ACO, que és el meu moviment, som una colla de treballadors cristians que posem l’accent sobretot en l’acció. Estem acostumats a fer revisió de vida i estudi d’evangeli. Potser pel nostre accent evangelitzador (viure l’Evangeli entre els treballadors i els més pobres), més aviat ens sentim a la frontera, amb tot el que això significa: una actitud crítica amb el món (incloent-hi l’Església), i la llibertat que acaba aportant viure la fe entre gent no creient i trobar-hi valors on reconeixem l’Evangeli. Penso honestament que ho farem millor o pitjor, però que ho vivim amb autenticitat.
L’Olga Nicolau ens va oferir una visió dels salms com a una peça unitària, pensada no com un recull de pregàries diverses, que de vegades és la visió trinxada que en tenim, sinó com a una obra poètica perfectament estructurada on cada paraula en el lloc que ocupa té un significat profund que es connecta amb altres llibres del Llibre i que es projecta també en el Nou Testament. I demana també tres actituds que a nosaltres, “occidentals del progrés”, solen costar-nos: no contemplar el text com un ensenyament moral, sinó com un reflex de la complexitat de la vida; desfer-nos del prejudici que nosaltres, simplement pel fet d’haver nascut després, tenim més respostes i en sabem més que els antics; i exigir una significació única i definitiva per a cada text. Quan un text es pot llegir en un sentit i potser també en el contrari, no es tracta d’optar per un, sinó de sumar tots dos, ens deia l’Olga. Aquesta mirada no sempre “casa” amb la litúrgia, que distribueix els textos de la Bíblia en funció de l’any litúrgic, sinó que s’hi complementa.
L’Olga ens va captivar a tots amb els salms i estimular les ganes de conèixer millor la Bíblia. Quan vam fer la valoració d’aquests dies, la majoria del grup constatava que els salms sempre els havien semblat un rotllo i per tant tampoc miraven amb simpatia la Litúrgia de les Hores. Això posa damunt la taula que, com tants i tants altres cristians, coneixem molt poc l’Antic Testament perquè solem centrar-nos en el Nou i encara només en els evangelis. I no només el coneixem poc, sinó que ens el mirem amb prejudicis. Aquest desconeixement de la nostra pròpia tradició ve acompanyat d’un altre desconeixement, al meu parer: el de la litúrgia. Ens cal, doncs, molta formació. A l’ACO ens hi posem: si us hi voleu afegir, sereu benvinguts.
(sortirà publicat a Catalunya Cristiana un dia d'aquests)

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Tinc un gran record de l'Olga Nicolau. Cap als anys 90 la vaig tenir d'alumna a la UB. Aleshores ella estudiava la diplomatura en ciències empresarials. Al cap dels anys vaig assistir a Sant Benet a una sessió sobre Bíblia que ens va fer a un grup. És molt bonic aprendre dels qui han estat abans alumnes teus.

Mercè Solé ha dit...

Doncs deuria ser una gran alumna. Almenys de Bíblia, en sap moltíssim i s'explica molt bé, amb gran senzillesa.