divendres, 22 de febrer de 2019

La litúrgia, un viatge cap a la plenitud

El primer dels volums, a la platja de Viladecans


Ahir no era un dia gaire apropiat per presentar un llibre. Molta gent feia vaga. I molta altra gent probablement no es va moure per la incertesa de si podria arribar a port.
Per això malauradament no hi havia multituds a la presentació de la “Trilogia del viatge”, de Núria Ferret, que es va fer a la sala “Abat Safont” de la parròquia de Sant Pau del Camp. Tres llibres (Viatge al cor de la fe. L’aterratge, El cor del viatge. L’exploració i Un viatge sempre nou. La missió), que són un de sol, que hem publicat al Centre de Pastoral Litúrgica.

Un canemàs de textos bíblics, patrístics i litúrgics encaixats en una novel·la

Tres llibres molt singulars, com tot el que porta la firma de la Núria. Singulars pel seu plantejament: pedagògic, imaginatiu, profund, original i autèntic. Prendre distància i mirar la nostra societat des de la galàxia, com fa la Núria, amb els ulls d’algú que no és humà, sens dubte ens permet distingir millor què som, què ens preocupa, què aporta sentit a les nostres vides, als homes i dones que compartim vida a la Terra. I de passada ens aporta un potent fil conductor de ficció que ens manté expectants fins al final. Una petita novel·la de ciència ficció en el canemàs de la qual hi ha inserides autèntiques perles de textos bíblics, patrístics i litúrgics.
Singulars per la seva elecció de la litúrgia com a motor entusiasta d’evangelització, una visió joiosament allunyada de rubricismes, obligacions i rutines, que situa la litúrgia com a espai privilegiat de trobar Déu en el present, en la celebració mateixa, i en la vida. M’ha recordat un altre llibre que s’acaba de publicar al CPL i que, des d’un àmbit molt diferent, coincideix plenament amb les inquietuds de la Núria: El evangelio celebrado, d’Enzo Bianchi i Goffredo Boselli, monjos de la comunitat de Bose.
Singulars per posar en relació i en context textos de la tradició cristiana molt ben triats que, tot i formar part del bagatge col·lectiu de l’Església, avui queden amagats. Ho subratllava Josep M. Romaguera, president del CPL, en la seva intervenció, quan deia que “molts dels que potser tenim familiaritat amb la Bíblia no la tenim amb els textos d’aquells bisbes i teòlegs dels primers segles que han acabat essent la continuació natural dels que havien escrit els apòstols. Doncs d’aquests escrits en trobem unes quantes mostres en aquesta trilogia. Igualment de la mateixa Litúrgia que “practiquem”. Llegir-los aquí ens pot ser una oportunitat per a valorar-los i assaborir-los de manera que, quan els retrobarem en la Pregària de l’Església, en podrem gaudir millor.”.
Aquesta és la finalitat de la Núria: ajudar a entendre en profunditat allò que celebrem. En la seva presentació va fer una anàlisi del llibre, però, en la seva línia pedagògica, va preparar també una aportació que tots els assistents segur que vam disfrutar: un parell de meditacions contemplatives a partir de textos dels llibres, de música i d’imatges. La millor manera de parlar sobre la pregària... és pregar.

Anunciar i acompanyar

Anna Almuni, delegada diocesana per a la formació i acompanyament del laïcat de Barcelona, va subratllar d’una banda la capacitat pedagògica de la Núria i la seva ben formada espiritualitat. I va insistir en aquest viatge, que ella definia més aviat com una peregrinació, un camí interior que requereix prendre unes certes actituds d’escolta i de canvi. La trilogia de fet és la història d’un primer anunci i d’un acompanyament que en lloc d’arribar a un punt i final, de fet ens deixa amb set i amb la necessitat de sortir a compartir el que hem viscut durant el viatge. Com el llibre de Michael Ende, La història interminable (i com la pel·lícula de Woody Allen La rosa púrpura del Caire, hi afegeixo jo), els llibres de la Núria ens abdueixen, ens fan protagonistes i ens empenyen a continuar la història i el viatge.
Anna Almuni va subratllar que veia molts brots d’una Església més madura, on els laics es formen, es preparen i actuen com a veritables responsables de transmetre el tresor que ens ha estat confiat. Des de la meva experiència al CPL, hi estic molt d’acord. La Núria mateixa fa un plantejament de la litúrgia que respon a nous temps, que pot descol·locar inicialment perquè s’escapa dels paràmetres establerts, però que és certament llavor de futur.
Fra Valentí Serra de Manresa va esperonar-nos a tenir cura d’aquesta encara petita llavor i ens va empènyer a fer-ne difusió. Jo, obedientment, he fet aquest article.