dissabte, 16 de febrer de 2019

Imagina...

Imagina que aquesta cosa formada pel PP, Ciutadans i Vox un bon dia planteja un referèndum per fer fora tots els immigrants estrangers d’Espanya o per restaurar la pena de mort o per sortir d'Europa, o per suprimir totes les autonomies o per acabar amb les llengües que no siguin el castellà o per extingir alguna minoria o per qualsevol altra cosa rellevant que ens afecta a tots i que requereix com a mínim un ample consens. Imagina que el seu argument és que posar les urnes és l'única sortida democràtica. Imagina que posen els mitjans de comunicació de la seva corda a fabular i a inventar arguments a favor del que propugnen. Imagina que tu penses que un referèndum així no és gaire desitjable, no només per si estàs d’acord o no amb el resultat, sinó també perquè intueixes per on pot anar tot el debat que l’acompanya i tems per la convivència.
Imagina que molta gent estaria d'acord amb un referèndum, però que abans de comprometre-s'hi vol saber en quines condicions. Imagina que la majoria d'escons (ni tan sols de vots), que obté grans èxits de mobilització en defensa dels seus arguments, el convoca sense cap acord previ amb la resta de partits que estableixi quines són les condicions mínimes per donar validesa al resultat. Imagina't que la presidenta del parlament els dona peixet i se salten alguns tràmits parlamentaris, contra l’opinió dels lletrats, vulnerant les lleis vigents. Imagina’t que el cens el posin ells, perquè l’han obtingut pel seu compte, i que el control del resultat es farà a través dels seus voluntaris, que segons ells  són molt imparcials. Imagina't que un  referèndum així el donen per vàlid.
Ho acceptaríem? Jo, no. Ni de la dreta "trifàl·lica", que diuen, ni de l'independentisme. Com tampoc no voldria pas que uns piolins de mala llet estossinessin els votants i m'agradaria que el judici que crec que cal fer-los s'ajustés a dret i a les circumstàncies reals, sense venjances ni exageracions. I m'hagués agradat que es mantingués una actitud més dialogant per part de tothom. I que només fossin acusats els autèntics responsables.
Les urnes no s'han de posar de qualsevol manera, perquè la democràcia són també les formes. Allò tan pesat de fer de president de mesa en una votació que no t'interessa gens és justament el que en dona garanties. I hi ha circumstàncies en que jo faria el possible per evitar referèndums, perquè malauradament, encara que la democràcia sigui el millor dels sistemes, no necessàriament sempre respon a la justícia i al respecte als drets humans. 

2 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Ja pots estar ben tranquil·la que aquest trio "trifacho" (genial el gag del Polònia de dijous passat) són tan al·lèrgics a les urnes que ni per corroborar les seves mesures discriminadores i racistes mai no convocaran un referèndum. No cal que et digui que no em fa gaire goig la comparació que fas, entre altres coses perquè no cites ni un sol cop els viatges que s'han fet a les Corts de Madrid per demanar un referèndum acordat. Es va arribar a la unilateralitat quan es va veure que mai no se n'acceptaria un d'acordat, i això també forma part de la història independentment de si ens agrada més o menys l'opció del referèndum, i t'asseguro que jo també sóc dels que hi trobo inconvenients al referèndum i tan sols ho veig com una solució de mal menor.

Mercè Solé ha dit...

És que les declaracions de l'Oriol Junqueres l'altre dia m'ho van fer pensar. No tot s'arregla amb les urnes, i, sobretot cal que les urnes estiguin ben posades d'acord amb la legalitat i amb un consens polític previ. I no s'ha de confondre una bona reivindicació d'un referèndum amb un referèndum mateix. Si no, no seríem on som.
Del mal ús de les urnes, el brexit ens diu moltes coses. I jo dels "trifachus" no me'n fio gens.A banda que si el PP s'hagués comportat a Catalunya com ho van fer els partits sobiranistes, segurament els sobiranistes s'ho mirarien amb altres ulls.
Reconec que si bé em sembla un clar abús impresentable la situació dels presos, sobretot en relació al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez (i a la Tamara, per cert), jo crec que els polítics han de respondre davant dels tribunals de les seves accions. En una mesura justa, és clar. Això és el que em diu el cap. Des del cor, admeto no sintonitzar-hi gens. Però tot no es pot teni.r