A Montserrat

Fotografia d'Oscar Bardají.


Ahir vaig pujar a Montserrat, amb en Josep Urdeix i en Josep M. Romaguera. Fèiem un acte formal de lliurament dels arxius del III Congrés de Litúrgia, que estaven dipositats al CPL, perquè el Centre es va ocupar en el seu moment (1990) de l'organització administrativa d'un congrés que va tenir un abast molt més gran i molt més interessant que el IV (2015), que més que un Congrés va ser un acte acadèmic "kingsize" força desconnectat de la vida pastoral, des del meu punt de vista.
Em va semblar un acte entranyable. No tant pels papers i serpentines que hi pujàrem (no vam revisar les caixes, o sigui que més m'estimo no imaginar-me què podia haver-hi dintre), sinó perquè  en Josep Urdeix en va fruir enormement. Una persona que havia tingut un gran protagonisme amb el cardenal Jubany i que després es va veure una mica deixat de banda pel cardenal Carles (que sembla que tenia una molt peculiar visió de la litúrgia i dels diaques). Per la seva malaltia ha hagut de deixar altres responsabilitats i ara, amb les seves dificultats de mobilitat i amb el cap tan inquiet com sempre, voldria ser present a molts llocs on això ja no pot ser. I se sent memòria històrica d'un munt de batalletes que configurarien un "salvame de luxe" eclesiàstic.
Vaig veure el Montserrat més atent a les persones, disposats a fer un acte de protocol que acollia i reconeixa la feina de Mn. Urdeix, dedicant un temps que deu ser escàs tant per a l'abat, com per a Bernabé Dalmau o com per a l'arxiver, Josep Galobart. Escoltar i acollir amb senzillesa. Em va agradar molt. Confio que el contingut de les caixes no els porti més feina del compte.

Comentaris