Plena de punxes


Jo, que tinc un aspecte molt i molt arrodonit, però un interior molt i molt punxegut, em sento aquests dies molt poc portada a la pau. Corsecada per la ràbia i la indignació, contra tot i contra tothom (indepes i PP a parts iguals), dissimulo com puc. Em fa por veure la gent que sé que no pensa com jo, i, quan m'hi trobo,encara que constati que ens podem entendre força amb bona voluntat, no deixo de sentir la fragilitat de les relacions humanes. Per això em va bé aquest decàleg, que em sembla que ja havia publicat alguna vegada, i que en Josep Maria Fisa m'ha tornat a enviar, posat al dia. Perquè no em passi com als protes de la novel·la de l'Aramburu Pàtria.

1. Les persones, totes, són dignes de respecte i consideració, siguin com siguin, pensin com pensin, actuïn com actuïn. La seva dignitat mai pot ser menystinguda.

2. La protesta i la denúncia, personal i col.lectiva, és més forta, eficaç i terapèutica, si es fa pacíficament i respectant els drets dels altres.

3. La resposta a les agressions ha de ser defensiva i ferma, mentalment i físicament, evitant expressions agressives que alimenten emocions instintives incontrolables. 

4. Qui ens agredeix per les nostres idees, potser creu sincerament, -per nosaltres és una greu equivocació-, que és la millor manera de fer les coses per construir.  Especialment si són vigents lleis -per nosaltres injustes- que emparen determinades actuacions policials o polítiques. La nostra resistència pacífica és totalment legítima.

5. No tenim enemics. Tenim al davant persones, companys i institucions, que no comparteixen, o bé les nostres idees, o bé les nostres maneres de procedir. Escoltar i comprendre. I dialogar. Dir sí o no, des de l'empatia.

6. Parlem de tu a tu, de nosaltres amb nosaltres..."Ells" no són ells, en un sentit pejoratiu. "Nosaltres" no som nosaltres en sentit contrari. Jo penso, jo sento, jo escolto, jo desitjo...Jo necessito...

7. Posar etiquetes, ridiculitzar per ofendre, menysprear les opinions que no són com les que nosaltres defensem, no ajuda ni ajudarà el futur que esperem de convivència i respecte.

8. No ens podem deixar arrossegar cap a l'insult,  la desqualificació, el llenguatge feridor, la condemna de les persones.

9. Quant estem immersos en el conflicte, podem perdre la serenor, caure en la simplificació, o no valorar prou els riscos que assumim amb determinades actuacions. Hem d'estar formats en l'escola de la no violència (enpeudepau), la NV i la CNV.

10. La brúixola només té un nord. I el nord sempre serà l'anhel de felicitat per a tothom, local i global, des de la llibertat, des de la justícia, des de la veritat, des de la consciència, amb actituds pacífiques i amb compromisos de pacte i diàleg sense defallir. Que ens puguem sentir tots i totes com a casa.

Comentaris