dissabte, 23 de setembre de 2017

Església: dins d'un ordre

En general, em sembla molt encertat el to dels manifestos que l'Església, en els seus diversos grups, va deixant anar aquests dies. S'invita a la pregària i no es pren partit per res més que no sigui la defensa del dret d'autodeterminació, de les institucions i la pau, esdevenint acollidors, per tant, de la meitat de catalans que estan per la independència i de la meitat que no hi estem. Agraeixo que bisbes i abats aguantin la pressió, perquè bona part de l'Església catalana, i d'ells mateixos, és indepe i deuen tenir ganes de dir la seva, però mantenen el respecte, mentre els acusen de tebis i indecisos.Crec que fan bé: a nivell personal votaran o no, o s'afegiran a les manis o no, com qualsevol altre ciutadà amb drets i deures, però quan tenen un paper institucional són conscients que prendre partit divideix una comunitat de creients que és plural.
Això sí, tothom ho fa dins d'un ordre: bisbes amb bisbes, abats amb abats, abadesses amb abadesses... i capellans amb capellans. Els laics ja ens busquem la vida. És un clar signe de l'estratificació eclesial, per més que ens omplim la boca de poble de Déu. Intentem canviar el concepte i l'organització de l'Església, però en moments de tensió acaba sortint el de tota la vida.
L'excepció en el to general és el sindicat de ministres ordenats a favor del referèndum. Ho dic així perquè m'ha fet gràcia que molts dels capellans que en el seu dia a dia manifesten que són un membre més de l'Església i que voldrien que l'organització fos menys jeràrquica, en moments de crisi treuen la seva autoritat de l'armari, i actuen amb un notable esperit de cos. Això sí, dins del manifest, ben separats capellans (primer) i diaques (després). Farien pedagogia si recordessin que els diaques hi van ser abans que els capellans. No deixa de ser curiós que tot i dient que segueixen l'esperit dels seus bisbes, fan tot el contrari, és a dir, prendre partit. Em sap greu perquè conec i estimo molts dels firmants, però el seu document el trobo excloent i clerical. Aquí si que em sembla que podrien manifestar-se com a cristians, o com a veïns, o com a ciutadans a favor de la independència, junt amb altres dones i homes, perquè en matèria política no tenen més autoritat que qualsevol altre ciutadà. Altrament, crec que afavoreixen una fractura també eclesial. La social a hores d'ara ja la tenim.
Val a dir que espero que es manifestin ben aviat a favor de la igualtat de les dones dins l'Església, perquè el proper manifest d'aquest sindicat almenys sigui compartit per tots dos gèneres.

9 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Morrós Ribera ha dit...

Estic d'acord amb el teu comentari sobre la necessària prudència clerical pel que fa al tema del procés, i que el més equànime fora que els preveres també se cenyissin a defensar els drets humans i a recordar la importància del diàleg en un problema fonamentalment polític i no pas jurídic (i que molts d'ells en el fons són independentistes ja ho sabem de sobres, però aquí també es important respectar les formes i no pronunciar-se tan clarament). Però curiosament al ritme que va tot això cada cop el procés català serà viscut per les esquerres espanyoles abans que res com a una manera d'intentar tombar el govern del PP, excepte per part del PSOE que probablement d'esquerres ja no té gairebé res (i amb alguna líder realment patètica com la sultana Susana Díez que a aquestes alçades encara agita el fantasma de l'anticatalanisme). A mi cada cop m'intriga més el post 1 d'octubre que és quan de debò s'haurà de cercar una solució a tota aquesta tensió política gairebé insostenible.

Mercè Solé ha dit...

Hola, Jordi. Gràcies pel teu comentari. Jo també estic intrigada, però em sento plena de blaus.

Oliva ha dit...

QUAN L'ESGLESIA,FICA LA POTA,ES UN DIR,SURT ALLO DE ...L'ESGLESIA ESTA FORMADA PER HOMES...PERO ESTEM A EL SEGLE XXI,I NADAR I GUARDAR LA ROBA...MARRAMIAU¡¡¡."ELS TEBIS ELS VOMOTARE...."

Sergi d'Assís ha dit...

Trobo molt interessant el teu escrit, tot i que sóc un dels firmants! Gràcies per la reflexió, Mercè

Mercè Solé ha dit...

Oliva, Sergi, moltes gràcies. Sergi, gràcies també per la teva homilia, que ha superat fronteres. Avui m'ha arribat fins i tot des del Marroc.

Sergi d'Assís ha dit...

Mercè, m'has fet rumiar. A veure: jo m'hauria adherit a un manifest de qualsevol col·lectiu del que formés part. És a dir, trobava a faltar poder-m'hi adherir d'alguna manera. I quan es va proposar això, vaig pensar: perfecte. Però si m'haguessin dit que era de monjos i monges, o bé de cristians, o bé... també m'hauria semblat bé. En aquell moment vaig pensar que era llàstima que no s'hi pogués adherir gent no ordenada, però no hi vaig donar més voltes. Gràcies per la teva reflexió, m'ha fet bé.

Mercè Solé ha dit...

Ets de bona fe, Sergi. Gràcies per la teva aportació. Després jo també he pensat que de vegades segons on signo com a cristiana de pastoral obrera i ben bé tampoc no tinc gaire dret a representar ningú.

Anònim ha dit...

No m’agrada que quatre-cents barons catòlics ordenats s’hi manifestin, solets i separats de les laiques i dels laics
Que saben més que els altres ?
Manel