dijous, 9 de març de 2017

Quaresma: el camí de l’aigua, de la llum i de la vida


Associem la Quaresma a la penitència, al dejuni, i a l’almoina. Tres bons mitjans per sotraguejar la nostra responsabilitat personal i col·lectiva, posar en valor allò que és important i desfer-nos de l’ accessori, i revisar si som al costat de les persones vulnerables. Revisar, en definitiva, com acollim Déu a les nostres vides. Un procés que la nostra comunitat cristiana sol reforçar amb la reflexió i la formació, les col·lectes extraordinàries (la solidaritat més real és la que ens afecta la butxaca), la litúrgia –expressant l’austeritat en els ornaments, els cants, les pregàries i el color morat- i la reconciliació. Un temps d’atenció especial al patiment: al de Jesús a la creu, però també al de tanta gent que viu situacions de malaltia, de violència, de fam, de solitud, de desarrelament, d’allunyament de les persones estimades. No pas per masoquisme, sinó per moure’ns a fer-los costat, i per recordar-nos (re-cordar= fer passar pel cor) que no hi ha altra resposta a la mort que l’amor i que, al final, és Déu qui fa néixer una vida nova.
Les lectures de Quaresma d’aquest any (cicle A) dediquen dos diumenges a dos temes comuns a tots tres cicles i a l’experiència cristiana: les temptacions de Jesús i la transfiguració. Les temptacions de construir el Regne de Déu amb vanitat, amb poder o amb riquesa les continuem tenint nosaltres. Veiem com Jesús rebutja el camí de l’èxit fàcil per emprendre el camí de morir per donar fruit. I de fet també nosaltres vivim petits tastets de la presència de Déu, per limitats que siguin, que ens han posat al camí on som. En els altres tres diumenges, els evangelis (de Joan) ens parlen de les fites d’aquest camí, marcat per la set, la ceguesa i la mort.
En l’evangeli de la samaritana (Jo 4,5-42, tercer diumenge de Quaresma), Jesús ofereix “una font que brollarà sempre” dins cadascun de nosaltres. En l’evangeli del cec de naixement (Jn 9,1-41, quart diumenge de Quaresma), Jesús es revela com a “llum del món” que és capaç de donar la vista als cecs i de fer-nos veure la realitat amb uns altres ulls. I en l’evangeli de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45, cinquè diumenge de Quaresma), Jesús plora amb nosaltres per la pèrdua i per la mort, i la seva paraula té la facultat de treure’ns de sobre llosa i mortalla per tornar a la vida. Tres evangelis potents que en la tradició de l’Església han configurat el camí catecumenal, és a dir, el camí dels qui desitgen el baptisme, que troba la seva màxima expressió simbòlica a la Vetlla Pasqual. El darrer diumenge de Quaresma és, de fet, el diumenge de Rams o de la Passió: el moment de recapitular tot el camí, l’hora de la veritat, la porta del misteri que traspassa la realitat de la mort.

Mentre escrivia això, em venien al cap les escenes dels tres nois de La Flauta Màgica, de Mozart, que acompanyen els protagonistes en el seu camí, i els aporten la flauta i les campanetes que els permetran superar les proves. En cert sentit, les lectures de l’evangeli de la Quaresma, aquest temps de recordar-nos que la fe no és fugida de la vida, sinó tot el contrari, ens aporten també pistes per tirar endavant: una forma de fer, el reconeixement de sentir-nos acompanyats, l’aigua per la nostra set, la llum per a la nostra vista, la força de Jesús que ens estira cap a ell, si ho volem. Ens deixa a punt per viure intensament la Pasqua.
(sortirà diumenge vinent a Catalunya Cristiana)