diumenge, 19 de juny de 2016

Examen de consciència

Avui ens hem trobat el grup de revisió de vida, en una trobada llarga i relaxada. Hem estat treballant el tema del perdó, des de dos punts de vista complementaris: un mena d'examen de consciència, pensat a partir de la prioritat de l'ACO d'enguany (Passem de la indignació a l'acció alliberadora) i una estona de meditació-pregària pensant en aquelles persones amb qui ens costa conviure, bé perquè ens facin mal, bé perquè el fem nosaltres. Ens hi hem aproximat, doncs, a partir del treball més reflexiu, que és l'habitual en nosaltres, i a partir de l'emoció, o de la pregària, que és una bona manera d'apropar-se a allò que amb el pensament, l'acció o la voluntat no sabem o no podem canviar.
Donar voltes a tot plegat ens ha fet pensar en diverses qüestions:
- A mesura que ens fem grans tendim a reduir el nostre món; també ens costa més començar coses noves, en terrenys que no ens resulten còmodes, tot i que les coses de Déu solen fer-nos feliços.
- L'experiència de perdó (de perdonar i sobretot de ser perdonats) és experiència d'unitat, de comunió, d'integritat, d'alliberament.
- La consciència de pecat i de perdó és en el fons experiència de ser estimat, encara que no avancis gaire.
- A mi sempre em fereix que em vegin com sóc... però potser sí que perdre la reputació i acceptar-te i que t'acceptin com ets és un gran alliberament.
- Tractem Déu com tractem els altres.
- A mesura que ens fem grans, anem veient matisacions, complexitats... que cal passar pel cor i per la pregària. Com la nostra impotència o el sentiment que de vegades fem coses només per sentir-nos bé o per tapar aquest dolor del món que no sabem com assumir.
- Les celebracions comunitàries de la penitència són celebracions festives, on el que celebrem és que, malgrat els nostres desastres, Déu ens estima...
A l'Eucaristia hem llegit el Gènesi (Gn 4,1-6) i m'he adonat d'algunes coses interessants respecte a Caín: Malgrat el seu crim, Déu es nega a matar-lo (bon al·legat contra la pena de mort); és enviat a l'orient de l'Edén, o sigui de nou al lloc on tot comença, d'alguna manera torna a l'origen... I una altra reflexió un pèl més prosaïca: l'orient de l'Edén, és el lloc d'en James Dean (he, he).

Us deixo amb el nostre examen de consciència...

Som pecadors?

Som, bàsicament, relació amb les persones que ens envolten: la família, els amics, els veïns, els companys de feina, i la gran fraternitat del món. És en aquesta relació on es juga el nucli de la nostra persona i de la nostra fe: la confiança i l’estimació, sempre concretes, sempre amb rostre humà.
En el context de l’actual crisi econòmica, de la desigualtat social creixent, de la destrucció de l’Estat del Benestar, de l’auge de la guerra i de les crisis migratòries i de refugiats, com reaccionem?
-         ¿Em preocupo del bé i de la prosperitat de la comunitat humana, de la qual formo part, o bé porto una vida centrada en mi mateix? ¿Penso que el progrés en la justícia, en la igualtat, en la superació de les diferències econòmiques i socials, forma part del missatge cristià? ¿Com m’afecta a mi? ¿Quines respostes dono? ¿Afecta el meu temps, la meva atenció, la meva economia?
-         ¿He viscut alguna injustícia? ¿Com he reaccionat? ¿Defenso els oprimits del meu entorn?  ¿Ajudo els qui s’ho passen malament? ¿Com és la relació amb els pobres, els dèbils, els immigrats, els malalts, els vells? ¿Em qüestionen alguna cosa? ¿He de fer canvis?
-         ¿Comparteixo la meva fe amb la gent que no és creient? ¿Hem de canviar alguna cosa a la nostra petita comunitat de fe?
-         ¿Participo, segons les meves possibilitats, en la promoció d’una vida més digna per a tothom? ¿Conec les diverses iniciatives i activitats que es fan en aquest sentit, com ara la tasca de les entitats socials, veïnals, polítiques, de Càritas, dels grups d’ajuda fraterna, dels grups al servei del Tercer Món? ¿Hi participo d’alguna manera? ¿Per què?
-         ¿Pago els meus impostos? ¿Compleixo els meus deures cívics? ¿Procuro que es conservin i que no es facin malbé les coses que són d’ús públic? ¿Comparteixo els meus béns?
-         ¿Em preocupo per la protecció de la natura i del medi ambient?¿Sóc un consumidor compulsiu? ¿Malbarato l’aigua o l’energia? ¿Reciclo convenientment? ¿Utilitzo el transport públic?
-         ¿Com visc la impotència que tot plegat genera? ¿Com lliga aquesta impotència amb la meva fe? ¿En faig pregària? ¿Sóc esperançat?

Quina experiència tenim del perdó?
-         De gratuïtat?
-         De llum?
-         De veritat?
-         Regeneradora?
-         De comunió?
-         D’estupor?