 |
| Trobada de la Pastoral Obrera, avui, a Cornellà |
Pot resultar sorprenent aquest
exercici de relacionar dues dates que no solen associar-se. D’una banda perquè
hi ha poca gent que visqui simultàniament amb interès totes dues coses, la
cristiana Pasqua i l’esquerranós Primer de Maig; i de l’altra, perquè sempre
costa relacionar Pasqua i vida quotidiana. Així com l’exercici quaresmal viscut
ran de terra, del dolor i de l’adonar-nos de les nostres mancances i
limitacions és gairebé una evidència per poc sentit crític que es tingui,
l’exercici pasqual de trobar el ressuscitat i de viure com a ressuscitats
exigeix un plus que descansa en la fe i no en l’evidència.
Encara hi ha, però, una tercera
discordància en la relació Pasqua-Primer de Maig, que és que any rere any veiem
créixer l’atur i disminuir la qualitat del treball disponible, en un context de
fragilitat sindical, de corrupció generalitzada i de desregulació de les
condicions de treball. Una situació greu que d’entrada genera un pessimisme descoratjador
difícil de superar, que no casa amb les caramelles.
Res menys pasqual, però, que
aquest pessimisme. Els cristians creiem que la llum travessa i destrueix les
tenebres, creiem que la mort és vençuda per l’amor. Ho creiem en un sentit
escatològic, com llegim en la segona lectura d’avui, que ens parla d’aquella
Jerusalem celestial, però també ho creiem perquè l’Esperit ens acompanya, ens
encoratja i ens ajuda a entendre i a afrontar la realitat que vivim, per dura o
descoratjadora que pugui semblar.
Un dels sentits de la comunitat
cristiana és que ens ajudem mútuament a trobar els signes de l’Esperit, com
fem, entre molts altres cristians, els membres dels moviments de treballadors
cristians: de la JOC, de la GOAC, de l’ACO, de moltes comunitats de base, i
parròquies dels barris treballadors. On hi ha atur, hi ha esforços per no
perdre el lloc de treball, solidaritat amb qui no té ingressos, suport en la
recerca de feina. On hi ha injustícia hi ha petites o grans accions sindicals,
de barri, de col·lectius que defensen els drets de les persones. On hi ha desigualtat,
hi ha l’esperança que prové de treballar per garantir una vida digna per a
tothom. On hi ha manca de formació hi ha persones disposades a dedicar temps i
esforç perquè els seus veïns aprenguin a expressar-se o aprenguin un ofici. On
hi ha injusta desregulació, hi ha partits i sindicats que tossudament emprenen accions legals. Per no parlar del
suport intergeneracional dins de les famílies. On hi ha conflictes, hi ha qui
fa els possibles perquè es resolguin en pau.
Són accions petites, fetes des de
l’ajuda mútua i no des del poder. Però són ben reals i pacífiques. I tenen
d’entrada un sentit d’empara i de dignitat imprescindibles per a qui pateix el
llast de l’atur o la injustícia, que se sent acompanyat i escoltat. I més
sovint del que diuen els mitjans, a més a més tenen èxit. Prou que ho saben les
càritas parroquials, les associacions de veïns, les associacions d’afectats per
la hipoteca o els sindicats.
Saber reconèixer i potenciar
aquests tasts del Regne també és viure la Pasqua. Tant de bo sapiguéssim,
“l’Esperit Sant i nosaltres”, com es diu a la primera lectura d’aquest
diumenge, trobar maneres perquè el treball decent fos una realitat en el món.
(Publicat a Catalunya Cristiana aquest cap de setmana)
Comentaris