divendres, 29 d’abril de 2016

Pasqua i Primer de Maig

Trobada de la Pastoral Obrera, avui, a Cornellà
Pot resultar sorprenent aquest exercici de relacionar dues dates que no solen associar-se. D’una banda perquè hi ha poca gent que visqui simultàniament amb interès totes dues coses, la cristiana Pasqua i l’esquerranós Primer de Maig; i de l’altra, perquè sempre costa relacionar Pasqua i vida quotidiana. Així com l’exercici quaresmal viscut ran de terra, del dolor i de l’adonar-nos de les nostres mancances i limitacions és gairebé una evidència per poc sentit crític que es tingui, l’exercici pasqual de trobar el ressuscitat i de viure com a ressuscitats exigeix un plus que descansa en la fe i no en l’evidència.
Encara hi ha, però, una tercera discordància en la relació Pasqua-Primer de Maig, que és que any rere any veiem créixer l’atur i disminuir la qualitat del treball disponible, en un context de fragilitat sindical, de corrupció generalitzada i de desregulació de les condicions de treball. Una situació greu que d’entrada genera un pessimisme descoratjador difícil de superar, que no casa amb les caramelles.
Res menys pasqual, però, que aquest pessimisme. Els cristians creiem que la llum travessa i destrueix les tenebres, creiem que la mort és vençuda per l’amor. Ho creiem en un sentit escatològic, com llegim en la segona lectura d’avui, que ens parla d’aquella Jerusalem celestial, però també ho creiem perquè l’Esperit ens acompanya, ens encoratja i ens ajuda a entendre i a afrontar la realitat que vivim, per dura o descoratjadora que pugui semblar.
Un dels sentits de la comunitat cristiana és que ens ajudem mútuament a trobar els signes de l’Esperit, com fem, entre molts altres cristians, els membres dels moviments de treballadors cristians: de la JOC, de la GOAC, de l’ACO, de moltes comunitats de base, i parròquies dels barris treballadors. On hi ha atur, hi ha esforços per no perdre el lloc de treball, solidaritat amb qui no té ingressos, suport en la recerca de feina. On hi ha injustícia hi ha petites o grans accions sindicals, de barri, de col·lectius que defensen els drets de les persones. On hi ha desigualtat, hi ha l’esperança que prové de treballar per garantir una vida digna per a tothom. On hi ha manca de formació hi ha persones disposades a dedicar temps i esforç perquè els seus veïns aprenguin a expressar-se o aprenguin un ofici. On hi ha injusta desregulació, hi ha partits i sindicats que tossudament  emprenen accions legals. Per no parlar del suport intergeneracional dins de les famílies. On hi ha conflictes, hi ha qui fa els possibles perquè es resolguin en pau.
Són accions petites, fetes des de l’ajuda mútua i no des del poder. Però són ben reals i pacífiques. I tenen d’entrada un sentit d’empara i de dignitat imprescindibles per a qui pateix el llast de l’atur o la injustícia, que se sent acompanyat i escoltat. I més sovint del que diuen els mitjans, a més a més tenen èxit. Prou que ho saben les càritas parroquials, les associacions de veïns, les associacions d’afectats per la hipoteca o els sindicats.

Saber reconèixer i potenciar aquests tasts del Regne també és viure la Pasqua. Tant de bo sapiguéssim, “l’Esperit Sant i nosaltres”, com es diu a la primera lectura d’aquest diumenge, trobar maneres perquè el treball decent fos una realitat en el món.
(Publicat a Catalunya Cristiana aquest cap de setmana)