diumenge, 27 de març de 2016

Pasqua!


La primera festa celebrada entre els cristians i la més solemne. La que dóna sentit a la nostra fe. La que esberla la mort i omple de llum la tenebra del nostre món. La més extensa, amb els seus 50 dies, de l’Any Litúrgic. La que té uns signes més clars i potents: la llum que il·lumina la fosca, l’aigua que ens purifica i ens fa passar de mort a vida, el color blanc, el ciri pasqual, el retorn d’un al·leluia que la Quaresma havia emmudit; la que aplega molt explícitament i de forma comunitària els sagraments que inicien a la vida cristiana: el baptisme, la confirmació, l’Eucaristia.

I, tanmateix, té una estranya tendència a passar desapercebuda. Entre les festes populars han quallat més el Nadal d’una banda i tot el patiment de Quaresma i Setmana Santa de l’altra. De manera que de vegades és sorprenent com en alguns llocs, Crist mor reiteradament amb gran expectació als carrers i a les places, mentre que ressuscita discretament amb un escarransit foc pasqual a les esglésies entre un públic molt més reduït. Deu ser que el sofriment el tenim sempre present i que no ens costa gens identificar-nos-hi, i que malgrat la superficialitat del nostre món, la consciència que ens hem de convertir hi és. Sembla més difícil en canvi reconèixer el Ressuscitat entre nosaltres o refiar-nos d’un Esperit que ens acompanya, ens ajuda a llegir la vida i ens encoratja a seguir Jesús amb força. Sense fe no es pot viure la Pasqua. Potser també hi influeix la vida urbanita, desconnectada dels cicles naturals on l’evidència que, si Déu vol, després de la mort del gra de blat arriba la collita, forma part de la vida mateixa.

De fet, la Pasqua té els seus inicis remots en una festa de pastors nòmades que oferien un anyell com a sacrifici; amb la sedentarització es va convertir en una festa agrícola. I amb l’alliberament del poble d’Israel esclavitzat a Egipte i el seu èxode adquirí una nova significació que la convertí en la festa central del poble jueu. Arribà al seu punt culminant amb la mort i resurrecció de Jesucrist, nucli de la fe dels cristians.

La Pasqua s’inicia amb la Vetlla que celebra la Resurrecció del Senyor i finalitza amb la festa de la Pentecosta, que celebra la vida en l’Esperit, passant per l’Ascensió, una manera d’expressar com Déu assumeix i enlaira junt amb Jesús tota la nostra petita i quotidiana vida, dotant-la de valor i convertint-la en un espai estimat i compartit. En aquest context té la seva lògica viure la Pasqua com el pas de l’Antic al Nou Testament, cosa que es manifesta en la tria de les lectures de la missa, que a partir de la Vetlla Pasqual són, a banda dels salms, totes del Nou Testament, especialment del llibre dels Fets dels Apòstols.

Les lectures ens van mostrant: 1)  el reconeixement per part dels deixebles del Jesús ressuscitat, no sempre evident; 2) com la consciència que Jesús ha traspassat i vençut la mort per amor i que nosaltres estem convidats a seguir-lo en aquest pas, crea una nova forma de viure, un tastet del Regne de Déu; i 3) com l’Eucaristia, la vida en l’Esperit, la presència de Jesús en la comunitat cristiana són aliment per al camí de la vida cap a la plenitud. Bona Pasqua!
(publicat a Catalunya Cristiana)