dilluns, 4 de gener de 2016

La valentia de la CUP

Ja sabeu que no sóc gens independentista, ni tampoc gaire assembleària. Mai no he votat la CUP ni probablement ho faré. Admiro, però, el seu coratge, ara que estan patint una mena de linxament general per la seva decisió de no investir Artur Mas. Penso que ningú no pot dir pas que ha estat una decisió presa a la lleugera ni tampoc presa per la cúpula (que és el que solen fer els partits). Molts cupaires hi han pensat molt més del que solem fer la majoria dels mortals i això, per si sol, ja és un mèrit. A mi, que tampoc no vull eleccions, se'm fa difícil d'entendre per quin motiu un Artur Mas que no va gosar ni presentar-se com a cap de llista no pot ser substituït per qualsevol altra persona de la llista de què formava part. Tampoc no li tinc cap simpatia: pel menyspreu amb què parla dels pobres, perquè les primeres retallades que va fer, de motu proprio, van ser en serveis socials i educació (¿què es pot esperar d'un país que no creu en l'educació?) i perquè el més suau que es pot dir de la seva gestió a CDC és, o bé que tot i els seus alts càrrecs en el govern i en el partit no era capaç de saber què hi passava, o bé que actuava com a mínim com a encobridor. Crec que deslegitima per si sol l'independentisme, una part del qual (no pas tothom) és força superficial, mou molta il·lusió, però té poca feina de cohesió al darrere, com s'acaba de demostrar, i unes expectatives màgiques i indolores. 
Jo no vull, tampoc, eleccions, encara que probablement afavoreixin els meus. Són temps i diners perduts. Enguany els nens i nenes del Baix Llobregat ja tindran 250.000 € menys en beques de menjador. No estem per llençar els recursos, sinó per treballar en coses una mica més positives. A banda que continua semblant-me fantasiós -i poc democràtic, perquè sense un referèndum clar seria un abús declara la independència- pensar que la investidura de Mas portaria avui mateix la independència a Catalunya. 
El que veig de tot plegat és que tant l'independentisme com l'esquerra tenim molta feina per cohesionar-nos, per fer propostes amb cara i ulls. El que ha passat al nacionalisme no és gaire diferent del que ens passa a l'esquerra. Guanyar eleccions no és necessàriament sinònim ni de més democràcia ni de més solidesa. Jo tampoc no m'acabo de sentir còmoda a ICV ni amb alguns veïns de candidatura. Vaig votant el que em sembla el mal menor sense gaire entusiasme. És un moment complex, estic descol·locada. Per això valoro l'esforç de la CUP.
Crec que tampoc no s'hi guanya gaire desqualificant sempre tot i tothom. Fer política és treballar amb els altres, en la diversitat ideològica. Una mica menys d'agressivitat ho faria tot més fàcil. Ara està de moda criticar la transició. Rufián ens va acusar pràcticament de feixistes. Però no sembla pas que els nacionalistes, ara i avui, amb maximalismes i grans actes pretensiosament històrics aconsegueixin proclamar la república catalana i sense costos. De moment, posar-se d'acord ells mateixos, no ho han pas aconseguit. 
Jo crec que tots plegats hauríem d'aprendre de la CUP. A pensar, a debatre, a prendre decisions i a assumir-ne les conseqüències.