dimecres, 23 de desembre de 2015

Nadal sense tocar de peu(s) a terra

Enguany toca un Nadal dels que ajuden a tocar de peus a terra. I mai millor dit: fa una setmana em vaig trencar un peu i em penso que en tinc ben bé per tres mesos. De moment no puc posar el peu lesionat a terra i això comporta un canvi de vida. No em queixo: no em fa mal, en Josep, que s'acaba de jubilar, està per mi i per les coses de la casa, en Jordi es mostra disposadíssim a satisfer els meus "antojus", que diu ell. Un munt d'amics i amigues em fan la vida més amable: fent-me encàrrecs, preparant-me el dinar de Nadal (gràcies, Anna!). Em sento estimada. A banda d'això m'agafa en un moment en què estic sobresaturada de coses i cosetes, en què no puc seguir el ritme que jo mateixa m'he marcat. L'aturada, doncs, és com un regal que m'obligarà a prioritzar i a deixar de banda aquest incorregible anhel de fer-ho tot i tot alhora, que a mesura que em faig gran es va fent impossible. Només em sap greu per la feina, on la meva ensopegada és sens dubte un destorb. Però també puc donar un cop de mà des de casa, i on no arribi jo ja arribaran els companys, que tenen disposició i capacitat per fer-ho. 
Malgrat les retallades, rebo l'atenció mèdica gratuïta que necessito i mentre no pugui desplaçar-me a la feina cobraré íntegrament el meu sou.
És qüestió d'acostumar-se a viure sense posar-se nerviosa si la pols s'acumula o si convindria fer no sé quina feina urgent de casa. Abandonar els perfeccionismes és fer salut. Se suposa que podré llegir, pensar, escriure i meditar. Ja veurem si en sóc capaç. De moment encara no ho he fet gaire.
Al meu voltant, hi ha situacions també difícils: els amics que celebraran el Nadal amb pèrdues importants a les seves vides; els qui afronten una etapa que s'entreveu que serà la darrera de la vida; els qui fan front a la malaltia, seva o de les persones estimades; els qui tenen al seu càrrec gent gran de pronòstic imprevisible que els fa anar d'ensurt en ensurt; els qui se senten sols i una mica abandonats en tasques difícils; fins i tot uns amics han hagut de marxar avui precipitadament de casa perquè se'ls enfonsava. I el més trist, una parella han perdut la criatura que esperaven.
Tot plegat em porta al sentit del Nadal. Lluny de la imatge televisiva de l'estem contents, fem regals, la vida és bella. Més aviat ho visc com un som fràgils, Déu és fràgil amb nosaltres. L'únic que és important és la qualitat de les relacions entre les persones, és a dir, l'amor, tot i que la paraula sembla sempre ensucrada.
Al costat d'aquesta fragilitat veig el dinar de Nadal que munten a la parròquia de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú (un dinar halal obert a tothom); la vetlla de Cap d'Any que munten uns amics cada any a casa seva, amb persones que es troben soles -algunes d'immigrants i musulmanes; el seguiment i tutela que fa una amiga a una antiga veïna seva ja molt gran i amb demència; la dedicació d'una altra als seus sogres (amb Alzheimer)...; la col·lecta entre la gent del Mamut per a un dels integrants de la colla que passa un pèssim moment econòmic, la visita als camps de refugiats de Jordània (amb 2.000.000 de persones!) que farà un bisbe amic, i tantes altres situacions valuoses que m'envolten. És el Nadal d'una certa impotència i de la petitesa, que em fa pensar que cada cop que diem que Déu és "omnipotent" ens estem equivocant de Déu. Una altra cosa és que aquesta petitesa, com el gra de mostassa, acaba donant fruit, no sempre de forma evident i demostrable. Aquesta és la nostra esperança.
Amics, amigues: bon Nadal!


2 comentaris:

Alfons Collado ha dit...

Que la PAU del Senyor sigui amb vosaltres. Que milloris.

Ja tremolo pensant amb el que escriuràs. Com veus soc seguidor dels teus escrits, confeso que no sempre coincideixo amb les teves opinions però que cal llegir-les.

Bon Nadal i bon any.

Una abraçada per en Josep i per tu.

Alfons i Carme

Mercè Solé ha dit...

Alfons i Carme,
Moltes gràcies! Sí, sí, ja pots començar a tremolar, Alfons. Celebro tenir amics d'opinions diverses. No sé com tens tanta paciència.
Que passeu un bon Nadal i que tingueu un bon Any. Petons