diumenge, 6 de setembre de 2015

Prioritats polítiques de saló

Dic de saló, perquè són les que intento expressar des del confort de casa meva i a banda de consignes polítiques. De consens real gens fàcil i gens originals. Sense ordre ni concert.
  1. Acabar amb l'economia submergida, a petita o gran escala. No hi ha justícia social si no hi ha transparència, equitat, pagament dels impostos, retribucions dignes, prestacions adequades als ingressos reals, protecció social garantida de tots els treballadors.
  2. Recuperar una legislació laboral com cal, amb salaris com cal. Avui, els sacrificis dels treballadors fan més rics els rics (i tenen la barra de dir-ne "recuperació de l'economia"), però no repercuteixen en el benestar dels qui fan l'esforç. Treball i dignitat han d'anar junts. Estem preparant un futur molt més fosc que l'actual (sense Seguretat Social i amb una part àmplia de la població amb sentiment d'exclusió. Les "banlieues" com a forma d'organització social: malament! ).
  3. Acabar amb els paradisos fiscals; fer pagar les operacions purament especulatives.
  4. Posar a ratlla les multinacionals: en els hàbits que generen, els productes que ens col·loquen, els impostos que no paguen i la seva forma de relació amb els clients.
  5. Nacionalitzar els proveïments bàsics.
  6. Papers per a tothom: immigrants i refugiats tenen dret a viure dignament.
  7. Posar fi a l'explotació dels combustibles fòssils: reducció de consum i recerca de noves energies. Protecció dels espais naturals. 
  8. Ni fabricació ni venda d'armes. Control exhaustiu dels canals del tràfic d'armes.
  9. Revisar i repensar el sistema de prestacions socials: sospito que deuen haver-hi forats notables a les arques de la Seguretat Social, però tampoc el sistema actual em sembla adequat a les necessitats socials. Per reformar-lo cal filar prim i prioritzar en les qüestions tècniques i una gran capacitat de consens i voluntat política. Difícil.
  10. Prioritat a l'educació i a la cultura, en la diversitat.
  11. Proximitat de govern, descentralització, participació, compromís ciutadà.
  12. Vetllar per l'alimentació: per la qualitat, per la distribució, per la producció.
  13. Compromís ètic dels mitjans de comunicació.
Carta als reis de coses que no són fàcils i que no es poden aconseguir si no és amb voluntat ferma de la majoria de la població, per damunt de la diferència de llengües, nacionalitats, religions i cultures. Ja sé que és un exercici infantil, però de tant en tant em va bé fer-lo.


2 comentaris:

Oliva ha dit...

PER DEMANAR I SOMMIAR QUE NO QUEDI....
PERO,FRANCAMENT,NO T'OFENGIS,I"DOS HUEVOS DUROS"....

Mercè Solé ha dit...

Nooo, és clar que no m'ofenc. Era pensar en veu alta, o en blog. De fet no he gosat ni posar-ho al facebook, però veig que l'Anna s'ha animat. Però és que cada cop estic més convençuda que els objectius a assolir són globals i són molt seriosos. Si no, que els ho preguntin als del TTIP, que "ataquen" per moltes d'aquestes qüestions i nosaltres estem com paralitzats, dividits, i absorbits per altres temes.