diumenge, 6 de setembre de 2015

Abusos corporatius




He passat un estiu tranquil, gaudint de les vacances i fent tres mil feines, de tota mena, que tenia pendents: des de canviar les bombetes foses, fer neteja a fons, arreglar els armaris, posar en marxa els arranjaments necessaris que a l'hivern no tinc temps de fer, posar-me al dia en les qüestions informàtiques (en l'aprenentatge de nous programes i en el manteniment de l'ordinador i tot el que suposa), en les relacions de les entitats on tinc responsabilitats amb les administracions públiques (estatal, Generalitat, Ajuntament) i, la més difícil, barallant-me amb les grans corporacions: assegurances (Caser, Reale), Movistar (un clàssic), els bancs (Bankia), Endesa i també Microsoft. I encara em deixava Ikea.
M'he fet més conscient del paper que aquestes corporacions tenen en les nostres vides i de l'abús sistemàtic de poder i econòmic. Seria feixuc explicar aquí pas a pas cada gestió i el motiu. En línies generals: Caser i Bankia han estat cobrant-me durant anys una assegurança que no era meva. Caser ha rectificat en part davant la meva reclamació. Bankia ni tan sols s'ha dignat contestar. De fet nosaltres no hem abandonat Bankia per respecte als qui hi treballen i hem hagut de suportar molta incertesa, canvis de personal, atzucacs informàtics... Tot i això veig que ignoren els clients.
Movistar ha estat cobrant a en Josep una connexió a internet ni desitjada ni demanada, un automatisme via satèl·lit que costa gairebé 2 euros diaris. La reclamació via 1004, feta dues vegades, no va tenir cap èxit. Finalment la via epistolar ha aconseguit que retornessin els diners. Avís per als usuaris de Movistar que no teniu internet al mòbil: demaneu que eliminin la possibilitat de connectar-vos. Altrament, us ho faran pagar. A banda d'això, hem instal·lat la fibra òptica en un sainet inacabable que no us explico per no avorrir-vos, però que a la pràctica vol dir que tenim menys prestacions de les anunciades.
Reale, després de vint anys d'assegurança a tot risc amb el cotxe, ens expulsa sense donar-ne cap raó (tres "partes" en vint anys i només un pròpiament per culpa nostra (un copet, no l'estavellament del cotxe!). 
Microsoft ofereix gratuïtament el nou programa Windows 10. Quan l'instal·les t'adones que el programa penetra fins a les tripes del teu ordinador, en teoria per facilitar-te la feina, i a la pràctica per fer ús de la teva informació. Vaig tornar al Windows 7, que és el que tinc i em funciona perfectament. 
També hem estat pendents d'Endesa, que havia de canviar durant l'agost el comptador i no ha donat senyals de vida. Ja s'espavilaran!
A Ikea vaig comprar quatre llibreries amb porta. Els preus són uns, però de fet has de pagar més si vols que te'ls portin a casa o que te'ls muntin (això ho entenc perfectament), però també has de pagar més, senzillament per treure'ls del seu magatzem i col·locar-los al teu carro per passar per caixa. Cada porta de les vuit que em feien falta pesava set quilos i feia dos metres i les tenien a una alçada considerable per mi que sóc baixeta. L'ajut me'l van donar altres clients, perquè el personal d'Ikea no està per això, es veu. Si vols que ho facin, has de pagar. Vaig arribar a la caixa amb alguna porta trencada, que em van substituir sense problema. Penso que, a banda, de fer malbé coses inútilment algun dia algú prendrà mal amb aquest sistema.
A mi tot això no em fa cap gràcia. Aquestes corporacions malden per fer-se imprescindibles en les nostres vides. Ens creen necessitats que nosaltres fem pròpies (burros nosaltres, també!). Abusen clarament dels seus clients, no sempre compleixen amb les seves obligacions, et condemnen a entendre't amb màquines més que no pas amb persones; no contesten els teus escrits o te'ls contesten de forma inintel·ligible, i, això sí, controlen sempre els seus treballadors amb qüestionaris telefònics o informàtics que els seus empleats temen. No gosen, però, posar un qüestionari sobre l'actuació corporativa, que és a qui jo tinc ganes d'insultar.
I no sembla que sigui una prioritat política per ningú posar-los a ratlla. Sé que hi ha alternatives. He començat el camí a Triodos (per cert, el castellà llengua dominant i la seu a Madrid). I sé que hi ha Som Energia i d'altres opcions per a alguns serveis, però a banda d'optar per altra mena de corporacions, les existents, les del mercat, s'han de regular. Perquè aquest és el servei a l'usuari, però si parlem del tracte fiscal, estic segura que tots plegats deuen tenir per norma l'escaqueig sistemàtic i que actuen com a lobby defensant els seus interessos.
Ha estat un estiu cactus, un estiu punxegut. Amb el rerefons dels refugiats de Síria i amb el bany maria nacionalista a punt d'entrar en ebullició. Tot plegat, però, m'ha ajudat a formular les meves prioritats polítiques allunyades potser de les del meu entorn.

2 comentaris:

M Angeles Majado Bruña ha dit...

Tens rao Mercè, ens deixem manipul.lar com burros i no demanem el que correspon.

Mercè Solé ha dit...

No n'aprenem, no :)