diumenge, 26 d’abril de 2015

No em lliuris de la veritat

Divendres vam tenir reunió  de l'ACO. Tenim per costum que cada vegada la prepara una persona del grup. Se la inventa o l'extreu d'internet o d'algun llibre. Divendres vam començar la revisió de vida amb aquesta que us transcric i que em va agradar molt. 
Senyor,
Ensenya'm com estimar amb més profunditat, com mai no havia pensat que fos possible.
Allò que jo m'entesto a defugir, continua mostrant-m'ho amb absoluta evidència.
Allò que em provoca conflicte, ajuda'm a assumir-ho amb suavitat, a relaxar-me i a abraçar-ho completament.
On el meu cor estigui tancat, mostra'm la forma d'obrir-lo sense violència.
De tot allò a què m'estigui aferrant, ajuda'ma deseixir-me'n.
Regala'm desafiaments, lluites i obstacles aparentment insuperables, si creus que això em pot ajudar a ser més humil i a confiar en la intel·ligència de la vida.
Ajuda'm a riure'm de la meva pròpia serietat.
Permet-me trobar humor en els llocs més obscurs.
Mostra'm el profund sentit del descans en cada tempesta.
No em lliuris de la veritat. Mai.
Deixa que la gratitud sigui la meva guia.
Deixa que el perdó sigui el meu mantra.
Deixa que aquest moment sigui la meva eterna companyia.
Permet-me veure el teu rostre.