dimecres, 5 de febrer de 2014

Banalitzar la doctrina social de l'Església

Acabo de llegir la publicitat d’un seminari que porta el títol de “La doctrina social de l’Església i el Papa Francesc” (sic, o sigui majúscula per al Papa, minúscula per a la doctrina social), organitzat per la Facultat de Teologia.
D’entrada m’ha semblat una bona cosa. Jo sóc més aviat escèptica sobre una doctrina social que, lamento dir-ho, conec poc. Potser perquè m’estimo més prendre com a punt de referencia els evangelis que no pas els documents papals, per apreciar els quals sempre he de vèncer un munt de prejudicis. Sobretot per la tendència que tenim els cristians a pontificar sobre qüestions socials des de la barrera. Perquè així com l’assistència a les persones és una pràctica per sort molt estesa entre els cristians, la participació social i política transformadora és més aviat minoritària.
La simpatia que desvetlla el papa Francesc m’ajuda a mirar-me tot aquest corpus amb més interès i per això m’ha agradat saber que els propers 10 i 11 de febrer es feia aquest seminari. Quan he mirat el programa amb més atenció, però, la decepció ha estat majúscula.Com sempre, el tema s’aborda sobretot amb patums eclesials, intel·lectuals i socials, la vàlua dels quals no se m’acudiria pas qüestionar. Però la veritat és que el seminari en si mateix sembla forma part més aviat del corrent perpètuament adulador que envolta els papes que d’una preocupació real per la posada en pràctica en la nostra societat avui de la doctrina social. Altrament el seminari comptaria en la seva realització amb gent cristiana que està treballant en els àmbits socials i ciutadans des de la base, que és el que és a l’abast dels ciutadans i on la tasca es fa amb gratuïtat i esperit transformador, sense esperar ni fer carrera ni sortir als diaris. Però es veu que si no ets director general d’alguna cosa, no pots aportar res i hi trobo a faltar la gent dels moviments d’acció catòlica, que en la seva diversitat sempre han treballat especialment aquesta presència en l’entorn ciutadà i social amb voluntat de fer presents els valors evangèlics en la societat. Alguns potser som ignorants en temes de doctrina social, però els companys de la GOAC, per exemple, sempre s'han basat molt en el coneixement d'aquesta doctrina.
Em sembla una oportunitat desaprofitada aquesta distància entre el món universitari i la militància de base. Ben segur que als intel·lectuals els aniria bé el testimoni i les dificultats de la gent que viu en pròpia carn la lluita social. I ben segur també que als militants els aportaria molt una reflexió intel·lectual que ajudés a anar més enllà de les pròpies batalletes.

El risc del missatge del papa Francesc és que se’n parli amb superficialitat i des de la pompa institucional. I jo, per fer-ho així, gairebé m’estimo més el silenci.

2 comentaris:

manu ha dit...

hola,
vaig tenir la mateixa sensació. quan vaig llegir de què anava el seminari vaig concloure que no anava del que parla francesc i la doctrina social quan demana un canvi en la nostra estimada església.

Alfons Collado ha dit...

Coincideixo en els vostres comentaris.
Jo prefereixo repasar només allò d'aquesta Doctrina que ja dona respostes als moments actuals, que no pas generalitzar.
En el Pla Pastoral de Terrassa tenim "Potenciar la formació en la doctrina social ...."

Alfons Collado.