dissabte, 21 de desembre de 2013

A la salut d'en Joaquim!

Trist matí avui. Missatge primerenc que ens avisa de la mort sobtada d'en Joaquim Gomis, capellà (casat amb la Montse), escriptor, liturgista autodidacta i, sobretot, bon amic, a part de moltes més coses (membre del Centre de Pastoral Litúrgica, cofundador de revistes: El Ciervo, Foc Nou; fundador de Missa Dominical; persona clau en la revista Phase...; membre del Fòrum Vida i Evangeli on ens vam conèixer...). La veritat és que en Joaquim, sempre de bon humor, sempre senzill i proper, sempre creatiu, sempre animador de totes les empreses senzilles i de les complicades és una persona que es feia estimar molt. Una persona sense fills, que a la pràctica ha exercit de pare a diversos nivells amb molta gent (aquí ens hi incloem en Josep i jo, però em sembla que n'hi ha molts d'altres). Una persona fidel a l'Església a les verdes i a les madures (ara estava encantat amb el papa Francesc), bon veí de Sant Just Desvern, tertulià de plantilla del grup de jubilats de la plaça, i ciutadà d'aguda sensibilitat social.
També era lector i admirador (vés per on!) de la revista l'Agulla des del primer dia. Escric aquí, avui, perquè en Joaquim també era lector d'aquest blog, que tinc mig abandonat. Quan apareixia pel CPL sempre comentàvem la jugada i em deixava parada que em seguís la trajectòria tant de prop i que de tant en tant em convidés a escriure a Foc Nou o al Ciervo.
En fi, Joaquim. Que visquis en Déu. Et trobarem molt a faltar. Tant de bo sapiguem continuar amb el teu alè i la teva vitalitat treballant per tot allò que a tots ens apassionava i que, jo crec, forma part del Regne de Déu.