dimarts, 2 d’abril de 2013

Escarnis

Admiro sens dubte l'acció de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca: pel coratge, per la lucidesa, per la solidaritat, per la capacitat de connectar amb tanta gent i per comunicar bé allò que molts sentim. La seva resposta em sembla exemplar, i els estic agraïda.
En canvi, tinc els meus dubtes respecte a l'oportunitat d'aquesta mena d'assetjament no violent o escarni que plantegen als diputats insensibles al tema de l'habitatge, la majoria dels quals formen part del PP. I no pas perquè no entengui que s'ho puguin merèixer. Comparteixo la idea que és una acció criminal el desnonament tal i com es planteja ara i aquí. Però he viscut en pròpia carn o en la de persones properes ombres d'assetjaments i l'experiència no m'ha agradat gens:
- veïns que pel fet de ser estrangers i "robar" llocs de treball es trobaven cada dia la bústia plena de merda en el sentit més literal;
- pares d'algun regidor que perquè el seu fill formava part d'un govern que donava via lliure a l'existència d'un oratori musulmà es trobaven manifestacions i insults a la porta de casa seva perquè vivien al mateix barri on es volia instal·lar l'oratori;
- sindicalistes que perquè creien que en aquella ocasió no havien de fer vaga eren insultats i escridassats pels seus companys de feina;
- polítics acusats públicament de coses que no havien fet i jutjats a priori.
I a un nivell més personal, he patit anònims i en cert moment desqualificacions sistemàtiques per correu electrònic, de manera que obrir l'ordinador em causava un mal de ventre.
Causes diferents, a les antípodes de les de la PAH, però en totes els assetjadors estaven convençuts de la seva raó, se sentien incapaços de trobar altres camins i optaven per jutjar i condemnar la gent sense més. En cap d'aquestes coses, no va arribar la sang al riu, però van generar patiment i no només en les persones "responsables" de decisions ingrates, sinó en les seves famílies i veïns. Ja és el que probablement es buscava amb aquesta acció, però no em sembla just. Estar carregat de raó crec que no justifica les caceres de bruixes ni els assetjaments. Sobretot perquè sovint les aparences enganyen.
Aquests dies vaig estar parlant amb un treballador de Bankia, un sindicalista de la UGT. Em comentava com el comitè d'empresa en un cert moment i abans que esclatés el problema va intentar alertar de l'operació de les preferents a la ciutat on vivia. I com ni l'alcalde ni el seu grup polític els van voler ni tan sols rebre. Avui aquest alcalde passa a la premsa per un dels més sensibles al tema, però quan hagués pogut moure's per evitar que els seus veïns caiguessin en el parany no s'hi va voler comprometre. Però amb una capa de maquillatge, passa pel que no és.
Jo estaria més d'acord a assetjar, sense violència, les seus de partits o d'oficines bancàries, però no els domicilis particulars i, per tant, les famílies, i encara distingint molt bé que una cosa és l'entitat i una altra qui hi treballa. També perquè em sembla que la por no és bona motivadora. Al marge d'això, no cal dir que les mesures policials previstes són absolutament delirants. Però aquest és un altre tema.
Crec que cal canviar la mentalitat dels votants del PP, cosa difícil quan es tenen en contra els mitjans de comunicació, el poder polític, el policial i el judicial. Però la lluita obrera sempre s'ha trobat aquests mateixos obstacles. La PAH no troba un panorama diferent del que s'ha viscut als sindicats, als partits minoritaris o, posats a dir, a la mateixa Església en determinats mitjans.
Fins ara han demostrat una gran capacitat d'estar al costat de la gent. Crec que, si s'ho proposen, no els costarà trobar altres formes de denunciar la injustícia.