diumenge, 7 d’abril de 2013

El contrapunt de la corruptela

Aquests dies de descoberta de corrupteles i de destapar actuacions penoses, bé per avarícia o bé per deixadesa o per incompetència, m'he recordat d'algunes situacions en què m'he trobat al llarg dels més gairebé quaranta anys de vida laboral en diverses empreses. Certament quan qui té el poder o la capacitat de decisió opta per un camí clarament erroni tant des del punt de vista de l'eficàcia com de l'ètica, tens diverses opcions: si se't permet la participació, dir-ho; dimitir de la teva responsabilitat; fer objecció de consciència i no aplicar certes mesures de manera que se sàpiga, o de manera que no se sàpiga;  continuar a la responsabilitat intentant pal·liar les conseqüències d'aquella decisió errònia o fer denúncies al jutjat o als mitjans de comunicació. No resulta fàcil discernir què és correcte. A la pràctica, tot té matisacions i de vegades conseqüències no volgudes: si parles, t'exposes a represàlies, si dimiteixes, s'acaba omplint el pati de personal trepa disposats a carregar amb el que convingui per pujar, si escampes què passa, l'empresa i els llocs de treball perillen; si objectes, resols solament una part molt petita del problema. 
Pensant-hi m'han passat pel cap una colla de persones que conec i que han anat perdent diferents llençols en aquesta mena de bugades. Hi ha qui ha dimitit molt dignament i tot i ser una persona d'una gran vàlua professional ha quedat absolutament relegada. Igualment algunes persones han estat cessades, o han estat assetjades, o han hagut de canviar de feina. Hi ha qui s'ha quedat, i ha entomat un gran pes que ningú no li agraeix, amb voluntat que res no s'acabi enfosant. El meu homenatge a totes elles. Probablement mai no rebran homenatges de ningú ni la seva actitud serà coneguda, però han fet, cadascú a la seva manera, el que calia, tot i que formalment no han obtingut èxit. Ara és un bon moment per adonar-se del valor de la seva acció. Gràcies.