diumenge, 24 de març de 2013

Reescrivint el salm

"Els ídols d'ells són plata i or, obra d'homes i res més". Escoltàvem això (salm 115) avui, a vespres, i en Josep em diu a cau d'orella: "Sembla escrit pensant en Lehman Brothers". Doncs sí.
Els nous ídols pensen només a atresorar diners. De fet han aconseguit desplaçar molts milions cap a les seves butxaques. Primer ho han fet imperceptiblement: més de mig món fa molt de temps que viu en la misèria mentre nosaltres miràvem cap a una altra banda. Per a nosaltres ha estat una forma complaent de vida. Ho veiem només quan ens hem vist afectats. 
L'Europa que semblava de la democràcia, del seny i del bon govern, ara ha quedat desdibuixada. No sé què en diuen les seves institucions democràtiques (en queden?), però només continuen escoltant-se les veus que a mi em semblen idolàtriques: doneu els diners dels pobres per sadollar el mercat. No diuen res d'incrementar la participació, d'exigir als poders polítics i judicials que facin bé la seva feina, d'acabar amb la corrupció, de recuperar uns mitjans de comunicació al servei de la democràcia i de la veritat, de treballar contra el frau fiscal, de prioritzar l'educació, la feina, el benestar dels més febles. Una Europa vampiritzada pel mercat ja no és punt de referència. 
"Tenen boca però no parlen, ulls però no hi veuen, orelles que no hi senten, i nas que no olora". Al darrere el discurs del mercat no hi ha la persona, només la cobdícia. I l'ídol aspira que nosaltres tampoc no parlem, no hi veiem, no escoltem, no olorem. Hem estat fets per comprar, per consumir, per obeir les sagrades lleis de l'economia. Quan no podem fer això, no valem res.
"Seran com ells els qui els fabriquen, i tots els qui hi tenen confiança". Si badem, ens anirem solidificant. I no ens convertirem ni tan sols en part de l'ídol de plata i d'or. Em temo que a nosaltres només ens deixaran ser el fang.
Per això és tan important afinar els sentits i deixar-nos tocar per tot allò que sembla ingrat, feixuc, que no té solució fàcil, que fa patir, que és incert, que no és perfecte. "Confien els creients en el Senyor"... i en els altres creients, perquè mútuament ens puguem ajudar i protegir.