diumenge, 18 de novembre de 2012

Del discurs al gest; del gest al conflicte


Aquestes són les conclusions que em vénen al cap mentre torno a casa des d’Àvila, on aquest cap de setmana ha tingut lloc la jornada de la Pastoral Obrera d’Espanya.
La veritat és que tenia ganes d’anar-hi i de contactar amb la gent que sento propera dins l’Església i que està compromesa a favor dels qui pateixen, fent-los costat i abordant les causes socials i polítiques que els han portat allà. Sobretot perquè penso que ara ens trobem en un moment significatiu per a nosaltres. Tal i com repercuteix la crisi econòmica en el nostre món de treballadors, si la gent de la pastoral obrera no ens movem ara, és que no existim.
De fet deuríem ser una setantena de persones, la major part delegats de pastoral obrera i militants de la JOC, l’ACO i l’HOAC. Sort que hi havia els de la JOC, que ens rebaixaven la mitjana d’edat. La major part amb les mans buides, sabent que allò que podem fer resulta petit en mig del temporal, tant en relació a transformar les condicions de vida dels treballadors com en relació a fer arribar el missatge de Jesús. Aparentment poc lluït, però jo estic convençuda que és l’únic camí: treballar incansablement en les nostres petites accions, acollir la gent tant com puguem, estar al costat  de la gent que rep bastonades, treballar la nostra espiritualitat i el nostre sentit comunitari i esperar activament mentre anem construint una nova utopia.
Això de la utopia ho deia en Paco Pérez, un company de l’HOAC de Saragossa i en això coincidia amb en José Luis Atienza, el “jefe” d'ICV de Viladecans . No porta gaire enlloc intentar restaurar les condicions de vida que tots hem tingut aquests darrers anys. Més aviat cal esporgar unes quantes coses (banalitats, consum, manca de participació) i pensar quina mena de món volem en tots els terrenys. Donar-hi solidesa, dibuixar-lo com a objectiu. Pensar de quines coses s’han de despendre les institucions (església, partits, sindicats  i tantes altres) i pensar  com podem aportar solidesa (solidesa flexible, tot s’ha de dir) a les noves respostes.
I el ponent d'ahir (Rafael Díaz Salazar) ens deia que potser hauríem de parlar menys i de fer altra mena de gestos més significatius. I que en mig de la injustícia que corre, potser ens tocaria ficar-nos de ple en algun conflicte, perquè la legalitat no està pas al costat de la gent, més aviat al contrari.
No sé exactament tot això què pot significar. A mi em va bé escoltar-ho, perquè amb els anys m'he anat apalancant molt. No sé si és l'edat o la necessitat de consensuar més tot plegat amb la família o el fet que sempre cal estar buscant el propi lloc i després d'uns quants conflictes, tinc ganes de calma.
Us deixo amb el video que recull l'activitat de la Pastoral Obrera durant aquest darrer any.