dimecres, 12 de setembre de 2012

Estalviant en psicòlegs

Ahir no vaig anar a la manifestació perquè no vull necessàriament la independència de Catalunya. Avui descobreixo, per fi, la meva veritable personalitat: traïdora (Joel Joan, quan es giri la truita el qui no sigui independentista serà un traïdor), de parla castellana, de missa i resident a la Bonanova (Albert Om, La Catalunya que no va anar a la mani), anònima (?), castellanoparlant, fan de Telecinco, amb friccions amb la nova immigració (Antoni Puigverd, en un article que m'agrada molt: Catalunya, en la encrucijada. L'Antoni Puigverd, per cert, no es deu haver llegit alguns dels comentaris del diari Nació Digital) i senzillament invisible a TV3, si més no en el programa Divendres on es va fer una àmplia tertúlia sobre la mani de l'endemà sense cap veu discrepant, en un exercici de pluralitat democràtica i política.
Intento prendre-m'ho amb bon humor. La festa tot just acaba de començar.

8 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

I el que és patètic és que els que han de vendre la situació actual ho facin com ho ha fet aquest matí l'Alicia del PPC a Catalunya Ràdio.

Els independististes no s'han de procupar gens, si els partidaris de la situació actual no tenen més arguments que els d'ella la independència es vendra ells sola per manca d'alternativa engrecadora.

Anònim ha dit...

Segurament passa que cadascú sent/escolta més el que li confirma el que pensa (raó, intel·ligència) o el que sent (emocions)o el que creu (fe, experiència vital profunda). Potser, encara que no hi estiguessis d'acord, no et farien posar tan nerviosa escrits com els del bloc d'en Pere Nieto d'aquests dies, o les raons exposades per en Vicent Partal a Vilaweb el dia 10. Veus amb aquests hi sintonitzo i no pas amb els comentaris que critiques. De totes maneres, t'agraeixo que reflecteixis els simplismes que tantes vegades la gent diem. Josep P

Anònim ha dit...

Bona nit,
a mi em sembla qui de debò està traient rendabilitat a l'assumpte sembla ser CIU. Encara els hi haurem d'estar agraïts....
Per cert, on eren ahir les pancartes en contra de les retallades?
MD

Mercè Solé ha dit...

Jordi, m'he estalviat d'escoltar l'Alícia del PPC. No fos cas que jo mateixa acabés independentista. Un tal cas d'esquizofrènia acabaria amb mi! El que no voldria de cap de les maneres és que mai pogués tenir raó sobre algunes de les coses que diu. Em sap greu, però jo ja fa temps que penso que TV3 no recull prou ni la cultura catalana ni la diversitat política. És cert que Espanya és un desastre però precisament per això Catalunya no ho hauria de ser.

Mercè Solé ha dit...

Josep, tens raó. I en Pere Nieto, me'l llegeixo. Jo trobo ben comprensible la reivindicació independentista, vist el que corre, però no em sembla la solució, simplement. He de reconèixer que sóc excessivament sensible al tema i realment hi pateixo. Temo pel futur i per la violència, perquè francament una part important de les Espanyes no està gens pel diàleg, i atiant el foc, si no s'aconsegueixen resultats, potser hi hagi gent que s'animi a buscar altres camins gens desitjables. Penso que la desqualificació mútua no ajuda gens en el conflicte, encara que a mi em costa ser coherent amb això...

Mercè Solé ha dit...

MD,
SEgurament en traurà rèdits, però també es troba davant d'un repte difícil. Perquè, com molt bé reconeix Jordi Pujol, sempre juguen a la puta i a la Ramoneta i ara quedaran més en evidència. CiU ha tingut la sort que el PP encara retalla més que ells, a sobre. En fi, ja veurem...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

"La festa tot just acaba de començar". Si ho puc entendre(ja que parles de psicòlegs), com a expressió de l'autoestima d'un poble decidit a avançar, ho puc subscriure.
Si haguessis estat a la manifestació haguessis pogut constatar fins a quin punt la participació va ser transversal, com hi va haver catalans de tota classe, llengua i condició. Estic segur que t'hagués omplert de goig.
Ara, en altre sentit, de festa encara no: com va dir, amb raó, el President, "Tot és possible si hi ha voluntat, grans majories i capacitat de resistir".
La festa vindrà després, si ho assolim, per a tothom.
Ep, i ànim!

Mercè Solé ha dit...

Xiruquero, gràcies pel comentari. En fi, confio equivocar-me. El temps dirà, oi? Mentrestant intento deixar de gemegar i posar-me a fer feina... Una abraçada,
Mercè