divendres, 28 de setembre de 2012

Militants, contra la pobresa

Alba Ribas, Pilar Malla, Jaume Fontbona i Josep Lligadas

La Conxi (la mare de l'Alba), la Manolita Olmo i en Jaume Ribas, fundadors, entre d'altres, de la JOC a Catalunya
Ple absolut ahir, a la presentació dels dos llibres que ha publicat recentment el CPL: Fer front a la pobresa (PIlar Malla) i La JOC, un missatge viu (Joseph Cardijn). Personal satisfacció per la qualitat de l'acte (la veritat és que les quatre intervencions van estar molt bé: Jaume Fontbona, Josep Lligadas (bé, aquí costa ser imparcial, he, he), Pilar Malla (brillant) i Alba Ribas (amb la seva vehemència de jove compromesa), i també per veure reunides en un sol acte persones que provenen de dos dels meus àmbits més preuats: la JOC i la seva tradició (Joc, Jobac, ACO, Goac, Pastoral Obrera...) i Càritas, entre els quals hi havia amics i persones que per a mi han estat i són referents. Des dels avis de l'Alba (en Jaume i la Manolita, incombustibles militants de l'ACO i fundadors de la JOC a Catalunya), a molta gent vinculada a Càritas. Em va alegrar, sobretot, retrobar algunes treballadores familiars, que fan una feina que mai no els és reconeguda com caldria. I que ara els nostres benvolguts, estimats i mai prou apreciats governs acaben de rematar tirant els serveis a domicili per la borda.
Em sembla que va ser en Josep, en la seva intervenció d'ahir, que comentava que de vegades vivim una Església compartimentada: la litúrgia d'una banda, l'acció social per una altra, la revisió de vida per una altra... Doncs bé, l'acte d'ahir anava en una altra direcció
De fet, en Jaume Fontbona va ressaltar les coincidències entre Vicenç de Paül (ahir l'Església commemorava aquest sant)  i Joseph Cardijn. La veritat, és que no se m'hagués acudit mai. Sant Vicenç de Paül, pobre, sempre l'he associat (molt injustament, per cert!) a la beneficència, quan de fet va ser una persona que va creure en la dignitat dels més pobres i que va vetllar molt, no només per promoure la "caritat" envers ells, sinó per millorar les seves condicions de vida. De fet, a la festa només hi faltava Frederic Ozanam, el del "Passem-nos als bàrbars", cristià amb vocació política i republicana, fundador, el 1833, de les Conferències de Sant Vicenç de Paül.
La Pilar va subratllar el valor de la revisió de vida com a reflexió sobre allò que vivim. Deia que "és més productiu reflexionar sobre el que vivim, les relacions i reaccions de les persones, que buscar sempre els coneixements en els llibres". Crec que això és font d'una saviesa diferent, accessible a tothom i, nois, tal com està el pati, gratuïta. La Pilar ens va exhortar també a no quedar-nos tranquils amb maratons i bancs d'aliments i a treballar per transformar la realitat, amb enginy i creativitat, perquè tothom hi pugui viure de forma lliure, participada, digna. Tothom hi ha de ser comptat. I va citar Ernest Lluch: "El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n'hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l'ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses, però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanitari".
Doncs, això. A veure si ens hi posem!