diumenge, 8 de juliol de 2012

Moments màgics



Teatre al carrer a Viladecans. Aquest any, amb participació d'un grup molt especial: Caviga, el taller on va en Jordi. Tot un any preparant una obra que va aconseguir emocionar a propis i estranys. Van tenir la gràcia de muntar un espectacle a partir d'un grup de músics i d'un altre d'actors, que connectava molt bé amb l'esperit del Teatre al Carrer: incloïa mim, dansa, circ (trapezi, corda fluixa, jocs malabars) ... i alhora transmetia un missatge de sensibilització sobre què significa la discapacitat en la vida de tots.
El muntatge era molt bonic i imaginatiu, i combinava l'escena (amb un rerefons negre) amb unes projeccions excel·lents, a partir dels rostres de molts companys de taller que no hi participaven directament però que d'aquesta manera s'hi veien representats. Com veureu al segon video (em sap greu posar-vos uns videos tan cutres, desmereixen l'obra) la capacitat de fer humor sobre la pròpia situació hi era present.
Vam disfrutar de grans moments: com l'encant dels jocs malabars o la tendresa de l'àliga negra (em sembla que a la Maria del Mar Bonet també li hauria agradat). Petits i grans van quedar seduïts per aquella àliga que planava (esforçadament, a coll d'un dels educadors, amb bons músculs) i que es deixava tocar transmetent la seva força.
La veritat és que el bon treball dels nois evidenciava la qualitat humana i professional de tots els seus educadors, al taller. I també la seva implicació en la vida de la ciutat, l'experiència associativa i, és clar, la teatral. Molts mesos treballant amb il·lusió (de la bona, no el mas-succedani), amb la convicció que no hi ha crisi ni econòmica ni epilèptica que pugui amb ells. 
L'espectacle va finalitzar amb el missatge que la Puri ens va llegir: imagineu-vos què vol dir que quan vas pel carrer la gent evitar parlar-te o mirar-te, però murmura de tu; que sempre posen l'accent en allò que no ets capaç de fer i no en les teves qualitats; que ningú no et pregunta pel "teu" projecte de futur, o que, com que ets lent, tothom actua en lloc teu sense oferir-te la possibilitat de demostrar-te, a tu mateix, i als altres, allò que ets capaç de fer.
Certament, la representació d'aquesta obra ens ha mostrat a tots què són capaços de fer. Podríem prendre'n exemple!