divendres, 27 de juliol de 2012

Elogi del treballador públic

Quan s'han de fer estalvis, se'ls retalla el sou, perquè és la solució més fàcil, encara que injusta. Se'ls posa tots dins del mateix sac, tant si són funcionaris de carrera, com si tenen contracte laboral, com si són "concertats", com si són subcontractats. La paraula "funcionari" dita amb menyspreu amaga mestres, infermers, metges, administratius, bombers, educadors, treballadors socials... No importa la feina que facin, la imatge evoca buròcrates i aprofitats i sospito que conté un punt d'enveja per una relació laboral que fins ara semblava molt més segura que la del comú dels mortals. Per això sembla que retallar-los el sou és gairebé un acte de justícia. Certament, n'hi ha uns quants de "buròcrates mandrosos abusadors sense ànima". De personatges d'aquesta mena també n'hi ha a les empreses privades, i a les ONG, i probablement a totes les famílies. Forma part de la condició humana, i segurament cal posar-hi remei en les situacions concretes i sense generalitzar.
Però jo avui vull agrair la seva feina a un munt de persones:
- a les noies que treballen al Centre Cívic que hi ha a prop de casa i que sempre estan disposades a fer-se càrrec de tots els paquets i encàrrecs que arriben per a les entitats. I amb un somriure. Cap de les dues coses no deu formar part ben bé de la seva feina. Però a nosaltres ens faciliten la vida.
- a les persones (desconegudes) que treballen a l'INSS i han tramitat amb agilitat i competència tots els canvis que han afectat en Jordi per la mort del seu pare.
- a les persones treballadores de la Delegació d'Hisenda que m'han rebut puntualment i han escoltat amb interès les consultes que els he fet a l'hora de fer la declaració de la renda.
- al sistema de renovació de carnet de conduir de la Campana, que quan veus la cua penses que t'hi moriràs i que sempre és agradablement àgil.
- a les persones que treballen a Correus de Viladecans: són amables i hi posen un punt d'humor. Han fet el possible perquè les esperes siguin més suportables i mantenen un horari que et permet anar-hi en sortir de la feina.
- a les recepcionistes del meu Ajuntament, disposades sempre a facilitar-te les coses
- a les persones que treballen a la Seguretat Social de l'Almeda i de Gavà, gràcies a la sol·licitud de les quals ens hem estalviat un munt de feina i de paperassa per haver previst amb temps la situació en què es trobaria en Jordi quan morís el seu pare.
- als treballadors del departament de Cultura del meu ajuntament que han facilitat al màxim que Caviga pogués prendre part amb èxit al Teatre al carrer.
- als metges i infermeres que van atendre en Pepito amb diligència quan s'estava morint, i que ens van aconsellar i orientar.
- als mestres i responsables de l'escola Martí i Pol, de l'IES Torre Roja, i del CO Caviga, disposats sempre a complicar-se la vida per fer teatre junts: escola infantil, secundària i persones amb discapacitat.