dijous, 7 de juny de 2012

Privilegis fiscals

Fa uns quants dies que la mala llet acumulada en relació a tota la situació política, econòmica, judicial, sembla que ha agafat un nou punt de mira: els privilegis fiscals de l'Església. Bé, si són privilegis, a mi ja m'està bé que es paguin. Servidora, com molta altra gent d'Església, tampoc no en volem de privilegis. La llei, igual per a tothom. Em sap greu el to irat i l'ús de la demagògia, però.
Perquè no acabo d'entendre que siguin precisament alguns partits els qui encapçalin aquesta mena de campanya. Sobretot perquè els partits, tots els partits, en tenen molts de privilegis fiscals i a més reben molts i molts diners de les arques públiques, sense que sovint ni tan sols es dignin a presentar al Tribunal de Comptes els seus números. No conec gaire el tema, però us en puc fer una llisteta:
- Els diners dels grups municipals, i els que es recuperen després de les eleccions en funció dels vots, cosa que no els ha impedit a la majoria d'empenyar-se fins a la bandera i de demanar condonacions a aquests bancs i caixes que després acabem subvencionant els treballadors.
- Els diners dels càrrecs públics i de confiança que van a parar als partits; ja he viscut i en primera persona com alguna d'aquestes nòmines estava sobrevalorada justament perquè ja es comptava que una part aniria al partit. En alguns casos també he vist que era més important tenir una "plaça" assegurada que no pas la feina que feia qui l'ocupava.
- Les exempcions fiscals de què frueixen les fundacions dels partits, fundacions que malgrat les seves finalitats tots sabem que serveixen per gestionar la vida econòmica del partit. A part de les subvencions públiques rebudes, com va ser el cas de Convergència, que en rebia del Palau de la Música, elles i els seus donants reben un tracte fiscal molt favorable, no sé si gaire o gens controlat.
- Les exempcions fiscals dels militants, que descompten la quota del partit de la declaració de la renda.
- Segons vaig llegir al Periódico, tampoc els locals dels partits no paguen IBI.
Bé, dic això des de la doble militància, eclesial i de partit, i des del convenciment que si cal pagar, paguem tots. I cal, però una mica més de coherència per part dels polítics no estaria gens malament.
Jo no veig que l'aportació a la societat dels partits sigui necessàriament molt superior a la d'altres organitzacions, i una mica més d'austeritat en les campanyes i en la seva activitat no els faria cap mal. Viure de les quotes i d'unes subvencions força més reduïdetes, pagar els seus deutes potser seria una bona forma de reformar la política.
I el mateix que dic dels partits dic del futbol. ¿Ja estan al dia d'Hisenda tots aquests grans equips? ¿Per què tenen descomptes en l'IBI? ¿O és que tenia raó l'Alvarez Cascos i el futbol és d'interès general? ¿Ja cotitza suficientment tota la pasta que mou el Barça i que ningú no sembla qüestionar?
I per cert, el Rouco em produeix urticària. Però crec que té part de raó quan diu que un increment de l'IBI el pagaria Càritas. Perquè si els edificis de culte no cotitzen i sí ho fa la resta, la resta, generalment, són edificis de tipus social. Càritas i la resta de l'Església gestionen els seus pressupostos a part. I l'Església hi destina un percentatge molt petit. Però és cert que Càritas es beneficia justament de la infrastructura (locals, bàsicament) eclesial. Si l'hagués de pagar li costaria molts diners.

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Tal com diuen als pastorets de Mataró, molt bé, i molt ben contat.