dilluns, 25 de juny de 2012

Ohmmmmm, llegint la revista "Valors"

Ja us ho deia ahir, que m'empipava amb facilitat. I avui sant tornem-hi. Però he deixat passat una estoneta abans d'escriure i confio que els meus dimonis sortiran educadament.
És que m'he posat a llegir la revista Valors i m'he quedat de quadros. 
1. Hi ha una entrevista amb Violant Cervera, directora general d'Acció Cívica i Ciutadania de la Generalitat. Tota cofoia marca la diferència ("Cap altre govern s'havia atrevit a parlar de valors") i explica que estan analitzant els valors tradicions i si cal reforçar-los. Per això han fet un Pla Nacional de Valors.  M'agradaria saber quins són aquests valors tradicionals, però en qualsevol cas, més enllà del seu discurs, està clar que el govern els valors que promou en la pràctica en aquests moments són: el desballestament del suport als més vulnerables, l'exempció d'impostos dels més rics, el joc, el diner fàcil, i, com a efectes col·laterals, la droga, i la  promoció de la prostitució. O Eurovegas és una altra cosa? Exemplar. I per cert, els entrevistadors de la revista tampoc no li posen cap objecció. Voleu dir que té sentit treure diners a Educació, Serveis Socials i Sanitat per invertir-los en un pla d'aquesta mena?  Deu ser el nou valor de l'aparador.
2. I més endavant, encara una altra aportació digna de ser llegida. La de Jordi Sánchez, adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, tot parlant de responsabilitat, religió i benestar. L'autor arriba a la conclusió que la "cultura catòlica i l'Estat del Benestar juguen en contra del renaixement de la responsabilitat individual". I quan parla de cultura catòlica diu, us ho transcric: Un dels grans invents del catolicisme ha sigut la culpa, la confessió i la redempció de la culpa. Per tant, segons aquesta lògica, si de del que es tracta és acabar assumint que he tingut un comportament impropi, explicitar-lo i demanar perdó, al final d'aquest procés torno a estar net per tornar a tenir un comportament impropi.I aquest element, més enllà de la creença religiosa -no estic jutjant ni valorant la creença, sinó un sistema que ha impregnat la nostra societat i la nostra cultura- fa enormement difícil que assumim, restituïm i, sobretot, ens transformem personalment per tornar a evitar el mal en qüestió". Francament, estic segura que tot això del pecat i el perdó sovint s'ha desvirtuat i de vegades en mans de la mateixa Església, però potser aquest senyor faria bé de documentar-se una mica millor, perquè de debò que l'Església catòlica no diu això, sinó que ens hem de convertir, que és tota una altra cosa. Deu quedar molt carca, però jo crec que el sagrament de la penitència (o de la reconciliació, com alguns diuen amb bon criteri) desculpabilitza, allibera i, sobretot, predisposa a no continuar pel mateix camí. I que el perdó (perdonar i que et perdonin) és una bona font de salut mental i un estímul per al bé. No pas per tornar-hi.
En fi. No continuo llegint la revista, perquè vull fer salut. Ohmmmmmmm. 

5 comentaris:

Ramon Bassas Segura ha dit...

Vaja, ara que venia lo bo (el meu article és cap el final...) :)

Sí, a mi també em va molestar. Les dues idees van sortir a la Jornada que es va muntar, i tant la representant del Govern (una altra senyora) i aquest desafortunat comentari em van molestar, però tenia pressa i no vaig poder intervenir.

De tota manera, crec que Manuel Cruz ho formulava molt millor, tot demanant a l'esquerra que incorpori al seu discurs la responsabilitat personal per enquadrar millor la resta d'opcions. Jo amb això sçí que hi estic d'acord...

Anna Ramis ha dit...

OOOoooommmmm, Mercè! Quina bona manerade dir-ho! Per salut mental, justament, és millor dir-ho que "posar-s'hi pedres al fetge".
Estic amb tu que en els temps que estem vivint fan més mal algunes "pantomimes" que en altres ocasions hauriem deixat passar.
Què difícl és, però, que la sang encesa s'apaivagui i ens permeti seguir dialogant!
Tu, al Blog ho aonsegueixes i ens ajudes a fer una respiració profunda, asserenadora... Ommmmm (amb agraiment)

Mercè Solé ha dit...

Hola, Ramon, doncs no he estat capaç de trobar el teu article! M'alegro de sintonitzar amb tu. És veritat que la formació de Manuel Cruz és millor...
Anna, haurem de prendre unes quantes til·les! Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No coneixia la revista "Valors" I trobo que son prou interessants, més enllà d'acords o desacords, els articles que he començat a llegir. Per tant, gràcies. I a més es dona la circumstància que hi col·labora un pensador, el blog del qual segueixo amb relativa freqüència: http://elcafedeocata.blogspot.com.es/
Té raó la senyora Violant Cervera quan diu que cap altre govern havia gosat parlar de valors. Ho sento, no és una opinió, és una constatació.
Sigui com sigui, cal la relaxació. Que no perdo pas, benvolguda Mercè, per la constatació de com està d'allunyat el meu pensament del teu.

Mercè Solé ha dit...

Hola, Xiruquero. Jo trobo que la gràcia de parlar de valors és intentar viure'ls amb coherència.Si no és així, o bé cal canviar les paraules (i dir les coses pel seu nom), o bé els comportaments. Si no, senzillament, s'està fent hipocresia. No es pot exaltar l'honradesa i promoure la corrupció o l'esforç i buscar el diner fàcil, o la igualtat i permetre la discriminació, o la natura i destruir l'entorn natural.
Efectivament, estem lluny, amic xiruquero.