dissabte, 9 de juny de 2012

Les monedes d'en Ramiro

Un acte de la Pastoral Obrera de Sant Feliu, dijous passat
La seguretat, la salut. Aquestes són les dues monedes de què, com la vídua de l'evangeli, en Ramiro es desprenia per continuar treballant a favor de la gent. Aquesta vegada des d'Honduras, on d'aquí a poc tornarà a començar de nou als seus 76 anys. La seguretat, perquè s'instal·larà a casa d'uns companys jesuïtes, a Tocoa, en una zona considerada de risc, amb misèria i delinqüència. I la salut, perquè per atendre aquesta arítmia emprenyadora no podrà recórrer a la proximitat del CAP. Hi va una mica espantat, disposat a treballar tant com pugui i disposat també a tornar si no s'hi acaba d'adaptar. Igual com va anar a Haití - us en vaig parlar en el seu dia- i va sobreviure al terratrèmol, jo crec que ens enterrarà a tots. 
Aquest home d'una intel·ligència extraordinària, i d'un humor fi, va optar pel món obrer. Va fer vida laboral i sindical fins a la jubilació i ara no para. I a mi m'anima i m'omple de confiança i m'ajuda a relativitzar les coses.
Això de les dues monedes ha estat la seva aportació a la pregària d'aquest matí (Mc 12,38-44) a la reunió de la Pastoral Obrera de Catalunya. Una reunió reeixida, amb gent que valoro molt, com la Carme Rodríguez o en Pepe Rodado, que deixa la seva tasca de delegat de pastoral obrera i de rector parroquial, per passar a l'anonimat del treball (per ser realistes, de l'atur) manual. Ha vingut també el bisbe Taltavull, amb ganes d'implicar-se en el tema, interpel·lant i deixant-se interpel·lar. I la qualitat de la gent de Lleida, i de Tarragona, i de la JOC, i de les religioses en barris. Som quatre gats i ens anem fent grans, i hi ha pocs consiliaris i la JOC és minoritària... Una goteta en el mar eclesial i social. Però em sembla que és una goteta fèrtil. Hi pensava l'altre dia, que vaig assistir a un acte de CCOO a la Comarca en què es parlava de Joan García Nieto, tot un personatge. La gent no el recorda tan afectuosament per grans èxits en la seva lluita obrera, sinó per l'esperança que transmetia, l'amistat, la coherència, el compromís tossut. 
Quan sigui gran m'agradaria ser com tots aquests personatges.