diumenge, 17 de juny de 2012

Els premis Al Vent i el rave lleig

El grup de Caviga en el moment de recollir el primer premi
Amb sentit de culpabilitat, perquè hauria de ser a la mani d'Eurovegas i no davant de l'ordinador, em poso a escriure alguna de les múltiples coses que volia compartir amb vosaltres. La veritat és que això d'Eurovegas em sap greu, però ha pogut més el descans de fer la declaració de la renda, que sempre és un pal, de posar al dia els antivirus de tots els ordinadors de casa, i d'anar traient-me de sobre feines endarrerides, en l'única tarda que realment em quedava "lliure", si és que es pot dir així, del cap de setmana. He tingut activitat diverses (revisió de vida, sopar amb amics que feia temps que no veia, endreces d'armaris que ja no podien esperar més, i algun etcètera...).
Dissabte al matí el vaig dedicar a en Jordi. Vam anar a una iniciativa que està la mar de bé. L'Associació Al Vent promou un concurs literari de narrativa per a Discapacitats Intel·lectuals. Dissabte es proclamaren els guanyadors de l'edició d'enguany i es lliuraren els premis. Unes sis-centes persones, pel cap baix, al teatre Artèria Paral·lel (gentilesa de l'SGAE, que ben amagadet, també té cor). Rostres somrients, expectació... Sempre em sorprèn la capacitat de nois i noies, i de les seves famílies, per mantenir aquesta alegria permanent. 
L'espectacle el va presentar Xavier Graset, i hi va haver l'actuació d'un mag. Diu que es reben uns tres-cents treballs, que revisa un jurat format per Oriol Izquierdo (Director de la Institució de les Lletres Catalanes), Lali Ribera (Poeta i professora de Narrativa i Estil d'Escriptura de l'Ateneu, Ramon Muntaer, Director de la zona Mediterrània de la SGAE, i Vicent Sanchis, periodista i Vicepresident 1er. d'Omnium Cultural). No s'hi posen per poc!
En Jordi hi ha participat en diverses ocasions. Sempre carregat d'il·lusió i preparant-se per sortir a recollir el premi... que no ha guanyat mai. Però no es deixa desanimar. A mi em sap una mica de greu, perquè veig que el format de concurs d'una banda és un bon estímul, però de l'altra els fa entrar en una dinàmica competitiva una mica excessiva. Deu ser un reflex del futbol o de l'esport i, com sempre, un bon mirall de tots plegats. Sempre necessiten que algú els digui que són els millors. Però vaja, a la pràctica, la decepció inicial és molt petita al costat de la satisfacció de l'espectacle, el diploma i la bossa plena d'andròmines i llaminadures que s'enduen cap a casa.
Però aquest any Caviga es va endur el primer premi de treball en grup pel conte El rave lleig, una delícia,  i una "delicatessen" (on trobareu raves que ballin la lambada a les amanides si no és a Viladecans i abans d'Eurovegas?). En fi, bona vesprada!